Ahir la meua sogra se’n va anar de viatge i li va dir a la meua dona que li passejara el gos. Aquest és un mascle prou tranquil que fa vora dos pams d’alçada però que es va trobar amb un altre gos amb el que pareix que no va simpatitzar. De seguida la meua dona va anar corrent a per ell per a lligar-lo. Ella és una d’aquestes dones que avui porten els cabells curts, fins al punt que de vegades poden confondre’s en un xic.
La persona que duia l’altre gos, un home que ja havia creuat l’edat de la jubilació, va fer com el gos: no va simpatitzar amb ella i en l’intent de defensar el seu animal, mentre ella s’acatxava per a lligar al seu, l’home la va espentar del cap de tal forma, que a ella li van caure les ulleres. Davant una reacció tan hostil, amb gran sorpresa, els mecanismes de defensa d’una xica que acostuma a anar al gimnàs es van posar en marxa. Es va creuar alguna paraula malsonant i poc més. Em resulta impossible creure que ella estigués embolicada en una reacció hostil i més amb una persona major, perquè és una persona tranquil·la, respectuosa i molt pacífica, però aquell iaio “li va calfar les castanyes”. Ella li va indicar que era una dona, però aquell senyor, que va perdre la seua consideració i el respecte que com a persona adulta podia merèixer, amb una ossada d’adolescent i més paraules malsonants, amb decisió e intenció, va continuar dient que tampoc l’importava pegar-se amb ella; va continuar l’atac argumentant que els joves d’avui en dia no tenen cap respecte per les persones adultes. Per sort, ella va tindre cap per a no continuar la baralla i deixar que aquelles feres se n’anaren bavejant i maleint a la joventut a les seues esquenes.
Actualment pot ser els joves estan en la situació més crítica i coneguda de l’historia, però si els adults no són capaços de comprendre’ls, de conduir-los, de prendre les mesures necessàries i de mantenir la captinença o es deixen governar dels prejudicis pensant que tots són iguals, ja poc li resta fer a una societat que cada vegada serà més decadent. No hi ha temps que perdre i tots tenim molt per a fer abans que siga tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada