Ara que el Nadal és ja un record, que potser no tornarà fins l'any que ve, amb els seus dies festius, la loteria, els encontres familiars, els seus menjars especials, les compres i els regals, i amb els xiquets com vertaders protagonistes, per uns instants alguns han tingut l'oportunitat de contagiar-se d'eixa alegria i felicitat infantil. Tots els "majors" ens hem desitjat prosperitat, alegria i felicitat, però també sembla perdre's durant l'any en l'esdevindre de la vida adulta.
Així, en Nadal, resulta meravellós veure la il·lusió amb la que els més menuts presenciaven la cavalcada, desitjant arrimar-se a algun dels Reis per a besar-lo entre la gran multitud, o com van rebre als patges reials entrant per la finestra carregats de regals, o la sorpresa amb la que destapaven cadascun dels paquets. Pense que els adults no hauríem de deixar perdre mai eixa il·lusió i senzillesa amb aquests petits detalls.
A banda d'açò, també hi ha altres coses que em sorprenen i és que abans, el dia de Reis, podies veure el carrer o el parc ple de xiquets estrenant les seues bicicletes, els cotxes elèctrics o de radio-control, o veure'ls jugar amb una pilota nova. Ara sembla que els Reis deuen portar videojocs, nines o jocs de taula, perquè aquest dia cada vegada es veuen menys nens així pel carrer o al parc. En lo bo que és jugar a l'aire lliure i relacionar-se amb altres xiquets!.
Però potser, una de les coses que més em va sorprendre aquest Nadal, i de les que pense que els adults més haurien d'aprendre, és haver presenciat alguna petita baralla infantil, en les que una de les implicades va acabar molt enfadada amb unes veïnes amb les que juga i s'ajunten molt: "Ja no vos ajuntaré més!", va dir tota seriosa i convençuda entre plors. Potser una frase molt comú en eixa edat, però en poc més de mitja hora, tota ofensa va quedar completament oblidada i tornaven a estar jugant com si res haguera succeït.
Està clar que els majors ens movem a un altre nivell de relació, però perdem eixa capacitat de perdonar d'aquesta manera, ens guardem les ofenses, mirem ja a l'altre amb recel o li girem completament l'esquena, també creem així prejudicis o classificacions dels altres, que potser ja no canviarem mai...
Són aquestes coses les que fan la vida adulta una mica més complicada i que també resten una part important de la nostra felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada