Fins fa uns anys, si per qualsevol tipus de convicció, algú tenia l'atreviment de dir que no volia batejar el seu fill, a banda de fer escandalitzats el senyal de la creu, posar el crit en el cel o les mans al cap, qualificant-ho de barbaritat digna de l'infern, deien que aquest xiquet era considerat "moret", com si no existiren altres religions al món, a banda del catolicisme o l'islamisme. Uns segles abans, si un "infidel" es convertia al catolicisme, de manera voluntària o obligatòria, igualment se l'etiquetava de "morisc". Potser perquè als "conversos" se'ls continuava mirant amb recel, com dubtant de la veracitat de la seua conversió.
Els temps canvien i sembla que majoritàriament, qui bateja els fills, fa que prenguen la comunió o es casa per l'església, ho sol fer més per tradició, per ser un acte social o encara per certa pressió dels pares, que per convicció. No vull dir amb açò que no quede gent que realment ho faça per convicció. D'altra banda, també convivim amb gent que practica diferents religions i igualment ara hi ha altres religions més que triar o inclús variants de les majoritàries, malgrat que aquestes puguen ser considerades sectes o fins i tot, és comú no pertànyer a cap religió, uns perquè diuen no creure en Déu, altres per les males pràctiques de les que han segut testimonis, altres perquè diuen que han creat divisió i greus enfrontaments entre els éssers humans, altres perquè consideren que si hi haguera un Déu, no consentiria tantes injustícies...
Però segons van les coses, en aquesta societat en crisi, en compte d'afiliar-se a la seguretat social, a un partit polític o a un sindicat, dels que no traiem cap trellat, cura, ni benefici, al pas que anem, serà millor afiliar-se a qualsevol confessió religiosa perquè hui per hui, són els únics que ens reben amb els braços oberts i prenen cura dels seus germans en la fe, perquè si alguna cosa bona tenen les religions, deixant de banda la relació amb la divinitat, a efectes terrenals pràctics, és que solen ser una ferramenta per tal de fer-nos millors com a persones i millorar també les relacions humanes, cosa que quan no aconsegueixen, perden bona part del seu sentit i per tant, deixen de considerar-se necessàries en la societat actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada