Diuen que abans la gent començava a treballar als catorze anys, almenys així ho van fer mon pare i els meus avis, fins i tot potser que alguns anys abans. Ma mare també va començar prompte, però en aquest sentit, de qui més me'n recorde és de mon pare, fet que potser no queda tant lluny dels nostres dies. Recorde poques ocasions en les que tinguera vacances. Treballava també llargues jornades de dilluns a dissabte, anant-se'n de casa ben matí, quan tots estaven dormint i encara faltaven unes hores per a la sortida del sol, passant per casa de manera fugaç a hora de dinar i tornant una vegada més a l'hora de sopar o fins i tot, alguns dies, més tard. Els pocs moments que estava per casa, se'ls passava descansant en el sofà. Si alguna vegada es va haver d'absentar del seu lloc de treball al llarg de tota la seua vida laboral, en la que ja té més de quaranta anys cotitzats, sobrarien dits d'una mà per a contar-les. No el recorde mai malalt o de baixa laboral.
Sé també d'altres homes de l'edat de mon pare que estaven treballant fins que els cridaven del paritori per a dir-los que havien tingut un xiquet o una xiqueta. I altres amb un braç o una cama enguixada, que igualment han continuat anant al seu lloc de feina. Són homes que han nascut per a treballar i que com han estat treballant des de ben menuts, potser no coneixen millor manera d'emprar el seu temps. Així tampoc han tingut massa moments per gaudir de la vida o la família i fins i tot, potser quan els jubilen no sàpien què fer i comencen a experimentar el desfici o les dolences que mai han tingut.
Alguns arriben a adonar-se que en la vida no és tot treballar o que per molt que treballen, no deixaran de ser treballadors, ni arribaran a amassar grans fortunes per a gaudir d'una jubilació de luxe, o que, per molt que treballen, el món continuarà la seua marxa i els diners sempre continuaran enduent-se'ls els mateixos de sempre.
Potser ja no queden homes així, com tampoc feina en aquestes condicions, però no obstant això, de vegades vivim o patim les nostres circumstàncies sense ser massa conscients que la vida passa, com una experiència única i irrepetible, en la que el treball, igual que dormir, són parts importants, però és igualment important gaudir de temps d'oci, amb la família, amb els amics o amb un mateix. És aquesta varietat la que li dona color a la vida i fa que meresca la pena viure-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada