L'altre dia, aprofitant un vesprada de festa, en vaig arrimar passejant per la plaça a veure els ornaments nadalencs amb la meua neboda i allí mateix, vaig presenciar la conspiració d'un segrest, cosa sembla bastant habitual en la nostra ciutat per aquestes dates, però potser no dient-ho tan descaradament davant la gent. Era una dona d'uns quaranta i tants anys, ataviada amb ulleres, barret i una jaqueta amb un dels seus braços buit, però que semblava amagar-se baix la penyora. Aquesta dona, sense cap tipus de pudor, anunciava públicament les seues intencions: anava a segrestar el nen del Betlem de la plaça. Fins i tot, passant per damunt de la corda que delimita fins on ens podem arrimar, el va agafar d'una mà per alçar-lo en alt i sospesar-lo, davant la mirada atònita d'uns iaios que en aquell mateix moment estaven mirant el naixement amb el seu net, i jo, que anava amb la meua neboda de sis anys.
De sobte, en un moment de lucidesa que l’alcohol que destil·lava pel seu alè li va permetre, es va adonar del públic que hi havia i els nens que la miraven espantats i que no van tardar gaire en fugir. Va tirar cap enrere i va dir que s’esperaria que passaren els Reis, però que mentre tant, s’emportaria un poc de palla. Així, va començar a omplir una petita bossa d’una perfumeria amb palla, mentre donava tota classe d’explicacions al immutable bou, la vaca, Sant Josep i la Verge Maria i de seguida se’n va anar, mentre nosaltres acabàvem d’observar l’escena des de la distància, pensant que potser calia cridar a la policia si es decidia per complir els seus propòsits sense més demora.
Quan aquella dona va desaparèixer de l’escena, prompte es va arrimar aquell home major que havia fugit amb el seu net, mentre la seua muller encara l’esperava a una distància prudent dels esdeveniments que acabaven de succeir, preguntant-nos com havia acabat la cosa i què anava dient aquella atrevida dona.
No sé massa bé quina gràcia pensa que pot albergar la gent que necessita fer coses com aquestes o la que es dedica a causar tota mena de danys en els espais públics, façanes, carrers, etc. Potser alguns ho fan amb un estat d’embriaguesa del que no són massa conscients, però altres ho fan de manera molt conscient.
El cert és que entre merdes de gossos, pintades en les parets, robatoris en el cablejat de l’enllumenat públic, cotxes aparcats en doble fila o en els passos per als vianants, o ruptura de bancs, baranes senyals o parades d’autobús,... em costa creure que cada vegada som més cívics i menys agressius. Certament hem millorat en alguna cosa, perquè ja no anem amb pistoles o espases batent-nos en duel per qualsevol ofensa, però encara ens queda molt que aprendre de la convivència amb altres persones. Clar que així ens va tot!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada