Ara que arriba l'estiu, agafem vacances, anem curtes de roba i potser per efecte del calor i l'oci, es remouen totes les hormones. Així diuen que "a l'estiu tot el món viu". Jo també vaig conèixer a la meua dona en estiu i potser el que poguera semblar un ardent romanç passatger, segons qualifiquen algun experts, va prendre cos i va anar més enllà d'un simple romanç d'estiu. Ara prompte anem a ser pares.
Una de les persones que atenem on treballe, es passa els dies donant la volta als ponts o assegut en qualsevol banquet dels parcs agafant la seua forma i veient la gent passar, ja siga hivern o estiu. És un home ja major, però no tant com sembla i puc dir que és una bona persona. Sempre havia depés de sa mare, fins que esta va morir fa ja alguns anys. Ara la soledat i el desfici per no tindre un treball, entre altres vivències, fan que deambule per la nostra ciutat envejant viure en parella i poder passejar tal com faig jo amb la meua dona. "Tu que tens una dona, m'has d'ensenyar a lligar", em diu entre rialles afegint que em vol com un germà.
Jo no sóc cap seductor, és més, vaig ser seduït per la meua dona, però li dic que viure en parella no és la medicina que cura tots els mals; Que primer hem d'estimar-nos a nosaltres mateixos i que en un "mercat" on hi ha molta competència, sempre hem de tindre alguna cosa que oferir a l'altre o que almenys, li atraga. A cas som tant bons, guapos, famosos o adinerats per que vinguen a buscar-nos?. Si ens manquen aquestes coses, hem de cultivar la imatge personal i el bon caràcter, la simpatia, la conversa, la cultura, la iniciativa o les bones aficions i hem d'anar allà on esta la gent per a donar-nos a conèixer i conèixer també altres persones. Només d'ací pot sorgir l'amistat i d'ella, també pot brollar l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada