DRET DE CUIXA

El dret de cuixa era un privilegi feudal que establia la potestat senyorial de tindre relacions sexuals amb tota donzella, serva del seu feu, novençana amb un altre serf seu. En el seu origen germànic, bàsicament consistia en el dret del senyor de compartir el llit amb la novençana, dret que este perdria a canvi d'un pagament en metàl·lic. Sovint, les exigències del senyor eren majors quan un serf pretenia casar-se amb una nóvia de condició superior i el serf es veia obligat a demanar prestada la quantitat estipulada al seu propi amo, perquè això implicava la degradació social de la nóvia, de la seu llar i, inclús, de la seua família.

Este era el reflex de la dominació d'una classe privilegiada i de la baixa consideració que es tenia de la dona en l'època. Per sort les dones tenen ja major consideració, però potser la classe política pretenga aconseguir uns privilegis dignes dels senyors feudals.

Ara els polítics són els primers que es pugen els sous, encara que diguen que els congelen, atés que moltes persones ja volgueren tindre el sou congelat en tan gran refrigerador; després ens pugen els impostos, potser també per a excusar-se que al nostre país estan més baixos que en altres països europeus, clar que els salaris prestacions o drets de maternitat, entre altres, seguixen sense que els interesse comparar-los; després es ven tabac al mateix temps que es prohibix fumar, perquè continuen obtenint els seus beneficis de la venda, encara que siga roín per a la salut; igualment es fan projectes urbanístics contraris a l'opinió pública, sense importar que hi haja parcs naturals o patrimoni cultural pel mig, perquè també s'emportaran uns extres de comissió; per descomptat que de les arques de l'estat també ixen els banquets, la protecció personal, els xòfers; hi ha els que després d'haver exercit uns anys en la política, inclús tenen ja una pensió vitalícia i després encara són contractats en altres empreses de les què obtenen un altre sou pel qual més d'un es trencaria les dents; demanen que ens jubilem als 67 anys després d'un muntó d'anys de cotització, quan ells són els primers que per uns pocs anys, ja tenen unes pensions que no cobrarien ni un autobús ple de jubilats; fan retalls socials per a estalviar en el gasto públic, mentres ells no es lleven cap luxe; consenten que la vivenda arribe a uns preus astronòmics, dels que també hauran tret algun benefici; i encara que es mostre en els mitjans de comunicació el malestar ciutadà, continuen fent cas omís de l'opinió pública i s'embranquen en paròdies i acusacions a l'oposició, quan tots han sigut tallats amb el mateix patró. En fi prenen totes aquelles mesures destinades a satisfer o afavorir a la classe noble a costa dels que per a ells tenen la consideració dels seus vassalls.

Potser ja en els nostres dies el dret de cuixa ens puga paréixer una pràctica absolutament horrorosa, però tal vegada seria l'única cosa que ens faria véncer la nostra indiferència davant de la dominació, balafiaments o abusos de la classe política que ens governa. I al pas que anem, qui sap si algun dia acaben per instaurar este dret de cuixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada