BIODESAGRADABLE

La setmana passada se’m va trencar la rentadora. És una màquina que ja porta uns 11 anys de servici i que fins i tot ha sobreviscut a un lloguer. Últimament feia un soroll estrany fins que el tambor es va quedar bloquejat i ja no rodava. La cosa no pintava bé i ara no puc permetre’m comprar una rentadora nova, malgrat que poguera pagar-la còmodament a terminis amb la targeta.

De petit recorde a mon pare arreglant la rentadora de casa més d’una vegada. Generalment es tractava dels rodaments. Així, havent heretat amb orgull moltes de les seues habilitats, em vaig decidir a desmuntar-la. Efectivament es tractava d’un dels rodaments, però del motor. Així que vaig haver de desmuntar un motor que em va sorprendre veure que era de fabricació espanyola, però traure els rodaments em va resultar impossible. Estava fet per que no fora desmuntat.

Sense dubtar-ho, vaig anar a veure a mon pare, que on treballa segur que ho podríem desmuntar. Feia anys que no visitava aquell taller en el que vaig treballar vora set anys. Finalment ho vam aconseguir, però l’eix estava un poc espatllat. Ell li va pegar uns punts de soldadura i després el va passar pel torn. Es va quedar com nou i el rodament nou va encaixar a la perfecció. Així, entre desmuntar, arreglar i muntar, vaig tardar quasi dos hores, però ara la rentadora va com nova, sense cap soroll i possiblement puga esperar que vinguen temps millors per a jubilar-se i ser substituïda per una màquina que segur ja no viurà el mateix.

Resulta curiós que nosaltres cada vegada tinguem major higiene, alimentació, salut i qualitat de vida que ens permet viure més, però en canvi, els aparells que fem cada vegada duren menys. Així fabriquem coses només per a vendre més i més, fins el punt que resulta més car comprar un recanvi que l’aparell nou, que prompte queda obsolet per un altre suposadament millor. Ara cada any podem canviar de mòbil o cada dos anys, aguantant-lo molt, canviar d’ordinador o de consola de videojocs, perquè han quedat obsolets o el nou és més ràpid o el nostre ordinador ja no és compatible amb el nou “software”. La roba també dura només una temporada, perquè passa de moda, perd color, s’esfilagarsa o es fa plena de boles. Ja no li passem la roba del germà major al germà menut o els llibres de l’escola, tampoc aprofiten per al germà perquè els han canviat i fins i tot, cadascú té la seua pròpia habitació.

Som esclaus del consum, però vivim dins d’un model de consum que en realitat és insostenible, esgotant els recursos naturals i creant gran quantitat de deixalles, moltes d’elles difícils de reciclar, mentre hi ha països on la gent ni tan sols té rentadora, televisor o cotxe. Però a més de tot, és un model de consum que de vegades ens obliga a viure per damunt de les nostres possibilitats, no sols econòmiques, sinó també com habitants d’un planeta superpoblat, fent-nos comprar un dia darrere d’un altre; fent-nos creure que també serem més feliços o tindrem major prestigi si tenim aquest televisor o l’altre cotxe.

I ara que vivim una de les majors crisis de la història, ens preguntem perquè o molt ens durarà. El cert és que la cosa no pinta gens bé i una altra cosa també és certa i és que si no aprenem aquestes i moltes altres coses a base de la lògica o la raó, acabarem aprenent-ho, però a base de calbots, que segur que ens duran a una situació encara més greu que la que estem vivint actualment.