HOMENATGE AL “PEPINO”

Passades ja les eleccions i la crisi del "pepino", que segons pareix ara ha apuntat cap a la soja, curiosament en la nostra població ens hem lliurat, perquè també cultivem "pepinos", però al revés del món.

Així la política, art comparat amb el cultiu del "pepino", resulta un tant curiosa en la nostra ciutat, ja que en certa manera, igualment pareix desenvolupar-se un tant al revés del món, o almenys, contrària a qui governa el nostre país. Segons pareix sempre ens quedem amb l'oposició respecte al govern central. Ara que les estadístiques van donant com a vencedor de les pròximes eleccions a un partit, nosaltres també continuem quedant-nos amb el de l'oposició, que era el que governava abans, quan nosaltres igualment havíem triat el "contrapartit".

Què tindrà la nostra ciutat perquè es produïsca este fenomen?. Segur que no hi ha res tan estrany si es compara amb el govern autonòmic, que després d'haver eixit a la llum nombroses controvèrsies fosques del que novament és el nostre representant, isca electe una altra vegada més i damunt encara tinga el desvergonyiment d'anar a celebrar-ho amb un banquet amb tots els luxes. És una altra galtada més per als contribuents, el malestar dels quals pareix que mai acaben d'escoltar els dirigents ni després de les manifestacions en les places.

És en estes situacions quan un es pregunta perquè una vegada més és eixa bona gent la que s'intoxica suposadament al menjar un "pepino" i mai se'l mengen els que haurien d'haver-se'l menjat i experimentat un poc més que una simple indigestió acompanyada d'unes diarrees mortals.

L'explicació potser podem trobar-la que el mal, es dosifica en les vides de les persones i tots acabem per experimentar o representar eixe costat roí. Així hi ha qui es conforma amb poc i és feliç amb el que té i amb el seu treball i el dia menys pensat, es mor d'un accident o una indigestió. És la part roïna de la seua vida feliç. Amb un atreviment potser digne d'excomunió, m'atrevisc a anotar que així també hi ha gent amb un físic tan poc agraciat i saludable, i segurament amb la vida sexual d'un encisam, que el pobre no te altra cosa millor que fer que buscar-se la felicitat d'alguna manera omplint-se les butxaques de poder i diners i que el porta a cometre abusos de poder, malversació de fons públics o qui sap quines altres estratagemes que l'alliberen de la indigestió per a donar-li sentit al refrany que diu "mala herba mai mor". Potser esta és la part bona d'una mala vida i que els altres hem de conéixer per a veure que el món és un lloc ple d'injustícies, amb moltes coses bones, però també amb altres tantes roines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada