Esta és una locució llatina pejorativa ("panis et circenses") que en el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat o pa i entrades per als jocs circenses com a forma de mantindre al poble distret de la política i així ocultar fets controvertits.
Pareix que esta vella fórmula dels emperadors més corruptes de l'Imperi Romà, continua tenint vigor gràcies al tipus de democràcia imperant en els nostres dies. Basta un poc de pa i molt de circ, molt d'espectacle per a acontentar a la "plebe" i que no s'amotine davant de la corrupció i el luxe amb què viu la classe política.
Per exemple, actualment l'entreteniment el podem trobar en les notícies, sempre molt parcials o que constantment ens retraten el pitjor, però més especialment el podem trobar en el futbol, les telenovel·les i pel·lícules o els "reality xou". Satisfetes les necessitats bàsiques d'aliment en la nostra societat, potser el pa ha sigut substituït per altres comoditats o falses necessitats, com a televisors de LCD, mòbils, moda, cotxes, estètica...
Però comença a haver-hi gent que no es distrau amb el futbol, que està fins als nassos de la corrupció i els abusos polítics o financers. Comencen manifestant-se o acampant en les places de les ciutats.
En la nostra localitat, al passar per la plaça i veure eixes xaboles o a alguns dels seus ocupants, potser fàcilment puguem pensar que es tracta de quatre hippys deixats que es passen el dia fumant porros i sense treballar. Almenys açò van ser algunes de les primeres impressions d'alguns amics meus i inclús pròpies. Al principi, quan se'ls preguntava què pretenien aconseguir o qui eren, tampoc pareixia que ho tingueren massa clar, segons em va comentar un altre company que igualment es va acostar mogut per la curiositat. També puc dir que no hi havia molt de públic que pareguera estar interessat en eixe moviment, perquè potser els nostres prejuís ens fan creure que la imatge encara és important per molt que es vullga proclamar el contrari, segons vaig poder debatre amb un altre company que també s'havia passat per allí, i igual que jo, també coneixia a algun dels manifestants.
En una altra ocasió, vaig poder veure gent abrigant el moviment aportant-los menjar, però la major part de la població continuava quedant indiferent. En els col·loquis de les vesprades no pareixia haver-hi molta organització, però un dia després, vaig poder veure que van començar a formar-se grups, potser un poc més nombrosos i que li donaven molta vida, color i una agradable calidesa a la plaça de la nostra ciutat.
Quant duraran?. Acabaran desallotjant-los a la força?. Realment aconseguiran alguna cosa o es convertiran en el circ fet especialment per als polítics?. Només queda anotar que el canvi que promulguen és necessari i d'una manera o d'altra, prompte o tard, començarà a quallar, encara que hagen de deixar la plaça. Valor, força, ànim i unió!, però sobretot, prudència, pacifisme i organització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada