L'altre dia vaig anar a una ferreteria a comprar algunes coses que necessitava i em vaig creuar amb una dona que tenia un mal dia en la seua feina de dependenta, dient que si per ella fora, castrava tots els homes. No sé que havia passat abans per que ella estiguera així, però ràpidament, amb complicitat viril amb el seu company de feina, em vaig protegir les meues parts per si de cas s'escapava alguna cosa amb aquell arrelat de fúria.
Passat ja el dia de la dona treballadora, deia que ella era una dona que no només treballava un dia, sinó també la resta de l'any i ningú se’n recordava. Es queixava que ella no parava de treballar i en casa tenia tres homes que estaven en l’atur. Només li faltava arribar a casa i haver de complir amb les tasques de la llar, sense massa agraïments, i per si fora poc, també amb els deures maritals.
“Açò no pot ser. Quan torne a nàixer, vull ser dona mantinguda o prostituta de luxe!”, va acabar dient abans d’atendre’m. Mentres, el seu company no parava de somriure. Potser ell tindria part de culpa per haver posat a aquella dona d’aquesta manera. “Tu que escrius al periòdic, vull que escrigues açò!”, va afegir.
Potser de vegades utilitzem la paraula “igualtat” i se’ns ompli el cervell pensat en el que hem progressat, però encara sembla que la dona s’ha incorporat més al treball que l’home a les tasques de casa. Tal vegada en aquest sentit, part de responsabilitat ha recaigut més sobre la dona, que fins fa uns anys, era qui s’encarregava plenament de l’educació dels fills i ensenyar-los a ser autònoms, entre altres coses, amb tot el que cal fer per a dur una casa endavant, però sembla que es van limitar a transmetre el mateix que havien viscut en les seues pròpies cases, on dominava el masclisme i l’home estava servit per la dona.
La seua incorporació al món laboral, li ha restat temps a l’educació dels fills, i també pareix que el pare tampoc s’ha implicat suficientment en ella. Així, potser de la mateixa manera necessària per a crear el seu equilibri, les xiques joves tampoc estan ja tant familiaritzades amb les tasques domèstiques com abans i prefereixen estudiar, en molts casos amb millors resultats que els homes.
Llavors tenim xics que encara segueixen alguns patrons masclistes que esperen que la dona s’encarregue de la casa i xiques que ja han deixat de saber cuinar, cosir o com llevar la calç de l’excusat; xics amb més baixa qualificació i xiques amb més estudis; xiques treballant i xics en l’atur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada