Sovint sent gent queixar-se de la delinqüència o la immigració, però amb prou seguretat, eixes persones no són res conscients de les situacions personals que viuen els que d'alguna manera no tenen altres alternatives i es veuen abocats a això. Està clar que també hi haurà gent que ho faça com a ofici, però són més nombrosos els que no tenen una altra oportunitat ni mig de subsistència.
Així multitud de xiquets van naixent cada dia en entorns on poques oportunitats tenen per a subsistir, menjar, rebre atenció mèdica, estudiar, tindre una casa digna o inclús rebre un tracte digne per part dels seus pares, que ja tenen prou amb el que tenen i a vegades la responsabilitat d'educar i criar un fill, escapa a les seues possibilitats o capacitats.
És altament probable que l'instint de supervivència els porte a realitzar qualsevol cosa amb tal d'eixir avant, inclús en alguns casos, acostant-los a la delinqüència que viuen i aprenen en el seu propi entorn, o al llarg dels anys, emigrar a la cerca d'un futur millor.
A vegades no cal anar-se'n a països remots a tractar de salvar el món i ajudar eixa gent necessitada per a guanyar punts en el cel. En el nostre propi país, o inclús en la nostra província, regió i ciutat, hi ha gent que no té oportunitats.
Hi ha xiquets que viuen en entorns familiars que no poden proporcionar-los el que és necessari per al seu bon desenrotllament, inclús que els propicien maltractaments. De vegades intervenen els Servicis Socials i eixos menors passen a ser tutelats per l'administració pública, bé internant-los en centres o si no tenen altres parents que puguen fer-se càrrec d'ells, portant-los amb famílies educadores.
L'acolliment familiar és una mesura de protecció del menor que consisteix a proporcionar-li un entorn familiar adequat per als que no tenen ell i ajudar-los a eixir avant en moments d'especial dificultat. Les famílies educadores ofereixen un poc més que una solució temporal als seus problemes, ja que els donen, abans que res, un ambient familiar càlid i estable, en el que poden adquirir hàbits, destreses, actituds i la possibilitat de donar i rebre afecte i desenrotllar la confiança en si mateixos, és a dir, van a donar-los l'oportunitat de ser una persona diferent de la que podrien ser amb totes estes carències.
Quan una família acull un menor, està posant a la seua disposició un context idoni per a aprendre a viure en societat i créixer com a persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada