Cada vegada creix més el numero de persones que l’atur deixa sense els ingressos necessaris per a fer front a despeses com la llum, la contribució, l’hipoteca o el manteniment de la família i la situació no sembla que vaja a millorar prompte, per molt que alguns polítics prometen que poden solucionar, només amb la intenció de guanyar votants.
Sovint aquestes persones es veuen forçades a recórrer a la caritat, situació poc fàcil i potser humiliant. Però d’alguna manera, tenim sort que en la nostra ciutat hi ha bastants associacions, ONGs o congregacions religioses que responen a algunes de les necessitats d’aquestes persones i en nom de la fe, de la solidaritat o de l’altruisme, almenys els donen menjar, però d’alguna manera, potser cadascú fa aquesta labor de manera descoordinada amb els altres recursos que fan accions semblants i acaben fent o donant quasi el mateix, alguns buscant la satisfacció personal, altres volent agradar a Déu o també hi haurà qui ho faça perseguint mèrits propis o fins i tot, abastar estadístiques.
Normalment els recursos dels que es disposen en aquestes entitats o agrupacions solen ser limitats per al volum de gent que acaben atenent, i més amb les situacions que estem vivint amb la crisi i tothom recorre a la solidaritat de la resta de la societat, que en la majoria dels casos, és bastant indiferent a les desgràcies alienes i només prenen una mica de consciència quan els mitjans de comunicació ens ho posen dramàticament en els titulars. Sovint es demanen donatius en forma de diners que no se sap massa bé on van a parar i creo que de vegades tampoc hi ha massa transparència en el que es fa.
D’alguna manera, pense que tothom va al supermercat i fa la seua compra de la setmana i que si potser cadascú incloguera alguna petita cosa que donar a la gent que ho necessite, per exemple, recollint-ho en la mateixa tenda, ajudaríem a millorar la situació de molta gent, ara bé, igualment seria necessari gestionar-ho de manera eficient i coordinada.
Per la meua part, conec moltes de les entitats que fan aquestes labors i també forme part d’alguna d’elles aportant el meu gra d’arena sense majors pretensions, perquè fins ara he anat fent-ho tot des de la reraguarda, però m’he trobat amb la burocràcia d’uns i la parsimònia, els interessos o la passivitat d’altres... i ara ens trobem amb les mans buides davant la gent que ho necessita. Pense que dins les parcel·les en que cadascú ho vullga fer o se senta més a gust, tots formem part d’una unitat en la que el benestar només s’abasteix amb la unitat final de tots els seus integrants, així que posant un poquet de la part de cadascú, es podria fer, i si no ho fem, és pels motius de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada