L’altre dia, canviant de canal mentre buscava alguna cosa interessant que veure, em vaig trobar amb un reportatge en el que un conegut economista i comunicador científic del nostre país, entrevistava a un psicòleg d’una universitat americana i li preguntava cap on ens dirigíem com a espècie. Aquest remarcava la necessitat d’observar a les noves generacions per veure els canvis que podria viure la societat dins d’uns anys. Deia que organitzem la societat segons el que creiem que és el ser humà i a mesura que canvien les exigències i tipus d'ètica, en una societat cada vegada més secular, aniran cobrant força les noves idees que potser ens fan acceptar que estem ací només com a producte de l’evolució. Afirmava que les generacions majors estan aferrades a les seues conviccions i són resistents al canvi, però açò no succeeix en les noves generacions. Llavors en cinquanta o cent anys, desapareixerà la noció que estem ací com preàmbul d'una altra vida, deixant de creure en tot el que les religions ens han transmet, com un producte purament cultural, malgrat que les respostes espirituals o les religions puguen representar només una ajuda en temps difícils o també per a sentir-se feliços.
Aquest és un tema realment delicat, però potser cal pensar que aquest home tenia part de raó, i més veient la tendència de les noves generacions, malgrat que en realitat crec que deixarem de creure en els models de societat i de Déu que ens han venut, i més per la manera en què s’han transmet al llarg de la història. No obstant això, estic convençut que l’ésser humà continuarà tenint inquietuds i buscarà algun tipus de resposta i que aquest fet està en el seu disseny, i també és alimentat cada vegada més per aquesta societat que ens sembla tant desbaratada, que estem esperant que vinguen canvis, que arribe el final del món.
Per vivències personals, malgrat que se’m puga titllar de boig, estic convençut de l’existència de Déu, quasi fins el punt d’arribar a creure que es podria demostrar la seua existència, i com jo, molta altra gent ha tingut vivències que els han fet arribar a les mateixes conclusions a les que he arribat jo i que d’alguna manera proven eixa existència de Déu o força desconeguda que mou el nostre món, que és prou diferent als models que ens han venut i dels quals hi ha eixe desencant, potser també perquè la naturalesa humana i els propis interessos d’aquesta societat, ho han envoltat massa de poder, dominació, intolerància, negoci, corrupció, absolutisme, certeses, luxe i és el que realment amenaça la seua desaparició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada