LA LLENGUA MÉS LLARGA

Sovint he trobat gent que m’ha preguntat perquè escric en valencià, dient alguns que no estaven d’acord perquè el castellà és una llengua que tothom entén al nostre país i a més, arriba també a major nombre de persones, donat que és la tercera llengua més parlada en el món.

He de dir que no ho faig amb la intenció d’alimentar cap tipus de nacionalisme, donat que pense que és una lluita sense trellat, sinó només perquè és la llengua en la que m’han parlat des de petit en casa i amb la que també parle amb molta més gent. També em sent còmode amb ella i de la mateixa manera, hi ha menys gent que escriu en valencià.

Sé que seria una cosa molt ambiciosa arribar a aconseguir que tothom em llegira, per tant segons aquest motiu, també em resulta igualment absurd haver d’escriure en una llengua que abastira al major nombre de persones, perquè llavors hauria de triar l’anglés o el xinés, que van per davant del castellà.

Igualment he d’afegir que quan realment interessa el que es diu o està escrit amb qualsevol llengua, la gent sempre ha fet el possible per entendre-ho i traduir-ho. De fet s’han traduït documents de llengües ja perdudes fa segles. Jo només pretén escriure amb humilitat, sense ambicions, ni tractar d’ofendre a ningú i buscant només arrapar una mica la consciència col·lectiva, amb la meua llengua de carrer.

El cert és què em resultaria més fàcil escriure en castellà, perquè en l’escola ha segut la llengua que més s’ha reforçat, almenys en la meua època. També és més fàcil trobar millors programes correctors en castellà i fins fa alguns anys, em vaig veure en certa mida obligat a escriure en castellà per no haver-ne trobat per al valencià, però ara que n’he trobat i ja he anat practicant, em resulta indistint escriure en qualsevol d’aquestes llengües i també intente millorar el seu ús. De fet utilitze les dos, malgrat que de vegades se’m pot confondre algun accent i y o lletra.

Com m’agrada escoltar a la gent, i també per petició d’alguns lectors als que els costa entendre el valencià, he decidit alternar la publicació dels meus articles en qualsevol de les dos llengües, perquè el cert és que sempre que he escrit alguna cosa, ho he traduït del valencià al castellà i al revés i per a mi no em suposa cap feina addicional.

Agraeix l’opinió d’aquella gent que llig el que jo escric i més encara el fet que també em faça saber les seues opinions.