PAUET I EL SEXE

Fa molt, molt de temps, un xiquet jugava feliç en el parc, encara que esta vegada estava a soles, perquè al seu millor amic, l'havien castigat i el seu altre amic, se'n va anar amb sa mare a comprar-se unes sabatilles.

A la poca estona se li va acostar un desconegut. Era un home prou major; este el va saludar i va anar a assentar-se en un banc que hi havia davant d'ell. Pau, o “Pauet”, que és així com el cridaven els seus pares i els seus amics, va mostrar indiferéncia, perquè sempre li havien dit que no parlara amb estranys. Però aquell home no es va donar per vençut i li va dir que era de molt mala educació no tornar la salutació, així que Pauet el va saludar. “Així està molt millor”, li va dir aquell personatge somrient; “Vine i pren un caramel”, va continuar dient. Innocentment, el xiquet va acudir a per aquella llepolia. “Hui fa un dia meravellós, veritat?; pots assentar-te que no et vaig a mossegar” li va dir de nou aquell home somrient; però el xicotet, guardant les distàncies, se'n va tornar per a arreplegar els seus joguets. Si hagueren estat els seus amics, segur que s'hauria envalentit per a dir-li a l'home que sa mare no li deixava parlar amb desconeguts.

Acabava d'arreplegar el tractor, la pala, el rastell i el poal quan es va donar la volta per a mirar per última vegada a aquell desconegut. I allí estava ell, assentat en el banc fent alguna cosa amb els seus pantalons.

“S'havia baixat la cremallera i s'estava tocant el xiulet”, li va dir al seu millor amic dos dies després entre rialles. No li van donar importància a l'assumpte, perquè la seua ignorància en tema sexual mantenia intacta aquella innocència seua i tot va quedar com un acte de bogeria. Tampoc van parlar amb ningú sobre l'assumpte, perquè això “eren porqueries” segons deien els majors.

Temps més tard, en els bancals d'una masia abandonada, en els que estaven jugant Pauet i els seus amics, va aparéixer de nou un home que deia ser mag.

Encara que les imatges estan difuses i les seues paraules es van esborrar per complet de la meua memòria, puc anotar que tal home, va acabar masturbant-se a tres metres d'aquells xiquets, entre els que estava jo i Pauet, assentats com si davant d'un espectacle de màgia es tractara, amb els ulls fixos en l'escenari per a no perdre detall i poder delatar el mag i els seus falsos trucs.

Quan va acabar el que deia ser el seu primer truc de màgia, va dir que necessitava un paper per al seu segon truc i se'n va anar a buscar-lo. Ja no va aparéixer. A la poca estona, van aparéixer dos xavals que eren uns anys majors que nosaltres, als que els vam explicar el que havia succeït. “Això nosaltres també podem fer-ho, però vosaltres sou massa xicotets encara” van dir abans d'anar-se.

Jo no vaig saber fins on podia abastir la magnitud dels fets que van succeir en el parc o darrere de la masia amb aquells hòmens fins a anys més tard. Però les picadures que en aquell moment van passar desapercebudes per a la meua edat, em van deixar un verí en la sang que perdura anys després en la meua ment.

Per circumstàncies de la vida, les activitats amb xiquets són una constant que em recorden moltes vegades aquelles escenes, de les que els mitjans de comunicació ens destapen casos pitjors, i pense que jo vaig tindre sort i no em van causar majors traumes que classificar la sexualitat com una cosa bruta o prohibida. Encara sort que la meua dona em va fer canviar d'idea i vaig descobrir el seu costat bonic!. Per sort, els xiquets dels nostres dies són més desperts i posseeixen major informació sobre estos temes, encara que tant de bo mai perderen eixa innocència que els fa tan especials.

Es diu que els maltractats acaben convertint-se en maltractadors, així que jo potser també podria haver-me convertit en un altre home més que com ells, perden el cap i ofegant la moral, alimenten les seues fantasies sexuals amb els perfils de la innocència que es dibuixen en els rostres dels xiquets o de qualsevol altra manera menys decorosa.

Resulta curiós veure que és sempre l'home el verdader protagonista en els casos de violacions, pederàstia, prostitució, maltractaments, drogoaddicció… És una cosa que també m'avergonyeix com a home i em porta a preguntar-me perquè, amb la de dones que hi ha i com de meravellosa pot ser viure la sexualitat en la seua companyia, en condicions d'igualtat i de manera responsable!. Uns responen que és cosa del mal, que camina solt per la faç de la terra, però la veritat és que encara no he trobat una clara resposta que em satisfaça i em permeta entendre el perquè de tals accions humanes.

Pau