Després d'uns dies de celebració, en els que en moltes de les nostres cases no ha faltat el menjar, és més, generalment n'hi ha hagut amb bastant abundància, cal recordar que la crisi ha estat afectant cada vegada a moltes més famílies, que no hauran pogut tindre menjars massa especials, o ni tan sols fer regals als més menuts de la casa, potser entre altres coses pitjors.
Quan la gent no té feina, tampoc sol tindre els ingressos que abans tenia per a fer front a la hipoteca, el lloguer, el cotxe, el gasto de llum, la contribució, les necessitats dels fills... o tot el necessari per a sobreviure d'una manera acceptable dins aquesta societat, fins i tot, el menjar. Alguns d'ells inclús podran perdre la casa on viuen per no poder pagar la hipoteca o el lloguer. És realment trist arribar fins eixa situació i no trobar sempre qui t'ajude, donat que de vegades resulta més fàcil trobar qui encara t'acabe d'enfonsar, perquè al cap i a la fi, tot és una cadena en la que si uns no paguen, els altres no cobren i tampoc poden pagar els seus propis deutes.
Potser vivim una situació que ens aboca a mirar pel nostre propi cul per tractar de sobreviure, malgrat que de vegades puga ser a costa dels altres. Així és previsible que la situació encara arribe a ser pitjor, afectant molta més gent, que haurà de recórrer a haver de demanar l'ajuda d'altres persones, en ocasions dins la pròpia família, però en moltes altres hauran de demanar ajuda als serveis socials municipals, que també aniran desbordant-se, o a diferents esglésies o ONGs que tenen programes d'ajuda amb l'entrega d'aliments, roba o joguets i que no podran abastir a tothom.
Per a demanar ajuda, malgrat que també hi ha gent amb molta cara, hi ha gent que realment ho necessita i de vegades cal véncer l'orgull propi, cosa creada dins del propi model de societat en què vivim, i més si acabem depenent de la caritat dels altres. Hi haurà qui acabarà fent-ho, però també hi haurà qui preferirà recórrer al robatori. De la mateixa manera, hi haurà qui se solidaritzarà amb la gent que ho necessite, però també és trist veure que alguns només seran capaços de moure's, protestar o agraviar-se quan els furten alguna cosa.
Per a sortir d'aquesta, es necessita gent, solidaritat, comprensió, suport... però sobre tot, molta igualtat, per a que no siga necessari enfrontar-se amb l'orgull, recordant que al cap i a la fi, tots ens assentem en la tassa del vàter i de la mateixa manera que hui podem estar a una part del mostrador, demà podríem estar a l'altra; de ser els donants, podem passar a ser els receptors. Així, segons tractem els altres, podrem ser tractats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada