LA HISTÒRIA DELS REIS MAGS

Algú que no tinc constància de conéixer personalment, em va enviar este correu que em permet transcriure, de manera més retallada, encara caient en el plagi, perquè potser servirà d'utilitat per a llavar les consciències d'aquells que no desitgen enganyar els seus fills i, no obstant això, per veure la il·lusió dels més xicotets de la casa, ho fan a costa d'alguna mentida piadosa.

Compten que un pare, després d'acabar la seua jornada de treball, es va trobar la seua filla que amb veu baixa i titubejant, li va dir: “papa?. Vull... que em digues la veritat”. “Clar, filla. Sempre te la dic” -va respondre el pare un poc sorprés.

“Papà, existixen els Reis Mags?”. “Les xiquetes diuen que són els pares. És veritat?”. El pare es va quedar mut, va mirar la seua dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprés com el seu que li mirava igualment.

“I tu què creus, filla?”, li va preguntar son pare. “Jo no sé, papa: que sí i que no. Per un costat em pareix que sí que existixen perquè tu no m'enganyes; però, com les xiquetes diuen això”.

“Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals Però...” “Llavors és veritat?. M'heu enganyat!”, va dir la filla amb els ulls plorosos. “No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existixen”. “Llavors no ho entenc, papa”.

“Assenta't, filla, i escolta esta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat l'hora que pugues comprendre-la". Ella es va assentar entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que li traguera del seu dubte, i son pare es va disposar a narrar el que per a ell degué ser la verdadera història dels Reis Mags:

 “Quan el Xiquet Jesús va nàixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrela es van acostar al Portal per a adorar-lo. Li van portar regals en prova d'amor i respecte, i el Xiquet es va posar tan content i pareixia tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:

-És meravellós veure tan feliç un xiquet! Hauríem de portar regals a tots els xiquets del món i veure els feliços que serien.

-Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però no serem capaços de poder portar regals a tants milions de Xiquets com hi ha en el món.

Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:

-És veritat que seria fantàstic, però encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer entregant regals a tots els xiquets.

Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Xiquet Jesús, que des del seu bressol pareixia escoltar-los molt atent, va somriure i la veu de Déu es va escoltar en el Portal:

-Vaig a ajudar-vos a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder portar regals a tots els xiquets?.

-Oh, Senyor! -van dir els tres Reis prostrant-se de genolls. Necessitaríem milions i milions de patges, quasi un per a cada xiquet que pogueren portar al mateix temps a cada casa nostres regals, però no podem tindre tants patges.

-No vos preocupeu per això -va dir El Xiquet Jesús-. Jo vos vaig a donar els millors patges per a cada un dels xiquets que hi ha en el món.

-Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir al mateix temps els Tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.

-Digueu-me, no és veritat que els patges que vos agradaria tindre deuen Voler molt els xiquets? -va preguntar Déu.

-Sí, clar, això és fonamental - van assistir els tres Reis.

-I, veritat que eixos patges haurien de conéixer molt bé els desitjos dels Xiquets?

-Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.

-Perquè digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que vullga més als Xiquets i els conega millor que els seus propis pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que Déu estava planejant, quan la veu de nou es va tornar a sentir:

-Posat que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els xiquets del món reben alguns regals, ordene que en Nadal, commemorant estos moments, tots Els pares es convertisquen en els vostres patges, i que en el vostre nom, i de la vostra part, regalen als seus fills els regals que desitgen. També ordene que, mentres els xiquets siguen xicotets, l'entrega de regals se faça com si la feren els propis Reis Mags. Però quan els Xiquets siguen prou majors per a entendre açò, els pares els contaran esta història i a partir de llavors, en tot el Nadal, els xiquets faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I, al voltant del Betlem, recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.