Potser ens adonem de la classe de món on vivim quan veiem les noticies que parlen de guerres, violacions, robatoris, mentires, separacions, assassinats, malversació de fons, abusos, traïcions, difamació, manca de drets... Tots aquests fets tenen un factor comú: l’ésser humà. Partint del seu individualisme, sent un ser social, sembla que passa a pensar solament en ell mateix sense importar-li les conseqüències dels seus actes sobre els altres.
Impossibilitats davant el fet de canviar aquests fets tant inherents en la naturalesa de l’ésser humà durant segles, potser a algú se li va ocórrer amenaçar amb l’acumulació d’un mal Karma, el castic del foc etern... Però tampoc s’ha aconseguit cap millora al respecte.
Com molta altra gent, jo també pense en mi mateix, en el meu propi benestar i seguretat i després d’analitzar-me, sé que no sóc perfecte, però cada dia intente polir-me com a persona i com a creient, perquè també sóc conscient no estic soles en aquest món i tinc un propòsit per a la meua vida: aprendre i tractar de crear un entorn el millor possible, on la gent prenga consciència de la creació, com una part d’ella, pensant també en els altres, perquè certament no som conscients que si millora la relació i benestar de les persones del nostre entorn, també millorarà el nostre propi benestar i felicitat.
Així, dins d’un procés de maduració i busca, he trobat un exemple que considere inigualable en tota la història, malgrat que el llistó està molt alt, però que és una bona guia i segur que arribem on arribem sempre serà la millor referència: És la persona de Jesucrist.
Potser per a molts, parlar de la seua vida és un fet abstracte, inventat, poc definit, propi de beats, creients o capellans, fanàtics o desesperats... però potser caldria intentar fer una síntesi aclaridora del que ell representa:
Anteposa la voluntat de Déu a la seua pròpia vida. Així té una íntima relació amb Déu i sap perfectament quina és la seua voluntat, confiant en Ell amb una fe capaç de moure muntanyes. Però quina és la voluntat de Déu?: que el reconeguem, que hi haja estima entre nosaltres, que seguim les seues instruccions, que siguem feliços...
Esta lliure de tot condicionament humà: Que és tot el que ens diferència als uns dels altres, arrossegats per uns interessos, manipulacions, tradicions, cultures, religions...
Venç tota temptació humana: que és la seducció del món amb la que predomina la busca desmesurada del plaer, la comoditat, la riquesa, la fama, el poder... Així tampoc s'aferra a cap tipus de riquesa material, social o persona. Està lliure de tot el que ens pot lligar.
Sap perdonar i és capaç d'oferir l'altra galta quan se li agredeix: potser aquesta és la major mostra de serenitat, mansuetud, senzillesa, pacifisme, comprensió, valor...
No té prejuís davant de cap persona, donat que ningú és perfecte i totes les persones formem part de la creació i tenim la nostra valia. No cal deixar de banda a ningú.
És guia en el camí, savi, just i incorruptible en els seus principis, renunciant fins i tot del més valuós: la vida, prova de la seguretat i certesa del seu missatge.
Ell representa la màxima autoritat sense ser autoritari, així també és humil i el primer a servir als altres. No se li’n pujen els fums al cap i és conscient que tots som obrers en aquest món.
Rendibilitza els seus recursos, sent capaç de donar de menjar a moltes persones amb allò de que disposa.
Sap discernir el millor del pitjor. Perquè hi ha coses que ens convenen i altres que no, però no som conscients de les conseqüències de prendre determinades decisions o actuacions.
En definitiva, estima desinteressadament al seu proïsme. Certament si imitarem part d’aquest model, el món seria un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada