M’agrada la meua ciutat, la seua lluminositat, la seua tranquil·litat, el seu ordre i neteja i també el seu entorn. Sembla que es valoren més les coses quan coneixem altres situacions que hi ha en qualsevol part del món. És cert que podem veure documentals o ens ho poden contar, però per a mi sempre és millor viure-ho personalment. He de dir que vam gaudir d’un viatge apassionant i difícil d’oblidar, sobre tot, pel gran contrast respecte al nostre país d’origen. Llevant la majestuositat de les piràmides, els temples i la gran evolució d’aquella cultura en l’antiguitat, o la màgia del seu gran riu que dona vida enmig d’un terrible desert, només pel contrast en la forma de vida, ja val la pena anar. Jo tornaria, malgrat que em van quedar pocs llocs importants que visitar i tard o prompte, alguna diarrea també vam tindre, trobant a faltar el nostre net vàter.
Potser no va resultar una lluna de mel amb gran component romàntic, perquè la calor ens obligava a matinar per a fer les excursions programades el més prompte possible i “a toc de pito” per a visitar-ho tot en només una setmana. Així el temps lliure quedava invertit en descansar i amagar-se del sol. Tampoc hi van haver oportunitats de consumar el matrimoni per qüestions fisiològiques, ni vam gaudir d’un luxe, condicions higièniques o menjar exquisits, però vam conèixer gent molt interessant que ens va permetre passar-ho molt bé.
Es tractava d’un país principalment àrab i amb molts encants, a pesar que poguera resultar un entorn caòtic al visitant, però que els seus habitants entenen i saben desenvolupar-se. El cert és que vam triar aquest destí, en la seua versió més econòmica, perquè a més que era assequible a la nostra butxaca, també resultava culturalment interessant, a més que un viatge com aquest possiblement siga més difícil fer-lo en altra ocasió per edat o circumstàncies de la vida, o sense comptar amb l’organització per mitjà d’una agència. Però una vegada allí, tot és més senzill del que sembla i ens vam atrevir a fer activitats pel nostre compte sense els serveis que oferien els propis guies turístics de l’agència, que guanyaven considerables quantitats de diners per mitjà de les seues intermediacions. Certament ocupaven posicions privilegiades i monopolitzadores respecte a la resta de ciutadans. Açò és una altra cosa que em va impactar: la gran corrupció que existeix a nivell de carrer, en el que tot funciona per mitjà de suborns, propines, tractes de favor, influencies... i hi ha molta gent vivint al voltant de les molles que els guies deixen caure.
Un altra cosa interessant va ser la seua religió. Ens van dir que un 20% eren cristians i el 80% musulmans, que vivien en perfecta harmonia, però el cert és que d’aquest últim percentatge es podia saber clarament qui era practicant i qui no: els practicants tenien un morat en el front de tant resar agenollats cap a la Meca i fent tocar el front en terra. Acció que feien cinc vegades al dia. Fins i tot alguns arribaven a tenir un bony i sembla que els agradava lluir aquella mostra de la seua fe. Potser càpia pensar que siga fanatisme, però per a mi açò, a l’igual que la construcció d’aquelles piràmides, va ser una mostra de fe i obra digna d’admirar.
També ofereix molt que pensar veure les restes d’una civilització tant avançada, majestuosa i rica, que finalment va acabar desapareixent. Ens pot fer veure lo efímera que resulta tota riquesa i imperi, per molts anys que puga durar.
I un altra situació digna de ressaltar és el regateig, on a banda de molta paciència, ens podem adonar que les coses no tenen cap valor real, sinó el que nosaltres li vullguem donar, i que en aquest cas està quantificat amb diners.
Certament després de visitar un lloc com aquest, em sembla que ara seria quasi capaç d’anar per qualsevol part del món només amb una motxilla a l’esquena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada