CONFESSIÓ

He de dir que no sóc una bona persona. Menge molt, quan en molts llocs del món hi ha gent que no té per a menjar, fins i tot alguna vegada he tirat les restes del plat; de vegades en el meu horari de feina perd el temps o faig coses que no venen al cas excusant-me que necessite desconnectar; tampoc sé dir-li a una persona que l'estime si jo no ho sent al cent per cent, quan potser aquella persona necessita sentir eixes paraules de la meua boca; sovint alce la veu i perd els nervis explicant coses que els altres no semblen entendre, potser perquè no sé explicar-me i sempre resulta més còmode pensar que els altres són “curtets”; quan porte el cotxe, pense que tinc preferència respecte als vianants i quan camine, pense que tinc preferència davant els cotxes; desperdicie bona part del temps calfant-me massa el cap, com si no hi haguera coses millors o més importants que fer; vull fer molt i acabe fent poc més que res; sovint ho cremaria tot i em frustra veure que no puc millorar el meu entorn, però de vegades estic massa concentrat en la meua feina o els meus pensaments i m'oblide que hi ha gent al meu voltant; tinc prejudicis cap els altres, però sobre tot, jutge sense conèixer, sense saber; parle amb la boca gran i demane perdó amb la boca petita; dic que no m'agrada viure, però tampoc tinc valor de fer altra cosa que canvie la meua vida; sóc cabut i també nade contra corrent, perdent un temps irrecuperable i fent esforços innecessaris; vull les coses per a hui, i no em done temps per aprendre i preparar-me, i per si fora poc, m'agrada escriure i no llig tot el que deuria; com autor no m'agrada la pirateria, però em grave alguna pel·lícula o programa que tampoc em preocupa compartir; alguna vegada he utilitzat xarxes wifi que jo no he pagat; també m'he deixat enganyar per ofertes i promocions; intente comprar productes barats, sense pensar en l'esforç i abusos als que són sotmesos els seus productors; he disparat paraules que fan més mal que les bales, perquè ens deixen vius i malferits; done de menjar al gos i el porte al veterinari, quan hi ha persones que moren de fam i malalties; quan alguna cosa no m'interessa, em faig el boig o el despistat i mire cap altre lloc; m'ofenc quan em diuen coses, i no pense en aquelles vegades en què sóc jo qui ofén; sóc massa exigent amb mi mateix i també visc de manera relaxada; sóc un covard, que no és capaç de fer res quan algú esta fent una cosa malament davant meu; me n’aprofite de les biblioteques i activitats o serveis gratuïts sense voler donar res a canvi; dic que estic massa ocupat quan no sé com fugir del que em fa sentir incòmode; i per si fora poc, sóc sexualment ardent i també mire altres dones.
Després de tot, per a rematar la foguera, em considere bona persona i fins i tot hi ha qui també ho creu així. Crec tindre principis quasi inalterables i no combregue amb rodes de molí. Així m'alce cada dia amb l'esperança de polir-me, canviar el món sencer, però Senyor, com no trobe llum dins la meua foscor, acabaré pegant-me cabotades contra una paret.