Parlar de Déu o del dimoni pareix que són coses que fan riure i ens semblen cosa del passat o d’un pensament primitiu o poc evolucionat, però sense dubte representen uns conceptes interessants de repassar, malgrat que com el yin i el yan d’altres filosofies o creences, igualment formen part d’un pensament dualista que es basa en la diferència: la força del bé, front a la força del mal; la de la creació front a la de la destrucció, la de l’equilibri front al desequilibri.
D’una banda, Déu representa el bé, la força creadora, la llum, la justícia, la pau, l’amor, l’esperit, el perdó, el vertader camí... Com a Senyor de tota la creació, demana una relació amb ell i el reconeixement de la seua obra i poder, amb una actitud nostra d’agraïment i disposició a fer el que ell ens demana, donat que és el millor per a nosaltres i també pels altres. Per a creure tot açò, és necessari recolzar-se en una cosa tan intangible o abstracta com la fe i associar-nos en la comunitat de l’església per a recolzar-nos els uns als altres, donades les nostres limitacions i debilitats, per arribar a ser un a imatge de Crist, responent també al principi d’unitat i universalitat.
D’altra banda el dimoni representa el mal, la força destructora, la foscor, la injustícia, la guerra, l’odi, la carn, la venjança, el camí alternatiu... És la rebel·lia al poder i el coneixement de Déu i ens repta a no sotmetre’ns a ell i fer i desfer per nosaltres mateixos fins arribar al coneixement propi. Només necessita dels nostres sentits i necessitats terrenals per a governar-nos, fent-nos creure que som lliures. Crea o remarca les diferències entre els éssers humans, dividint els enteniments. Alimenta una identitat pròpia anomenada ego, què resulta insaciable i sempre ens fa creure que som millor que l’altre, que el nostre camí és el més encertat. D’eixa diferència surt la incomprensió, la intolerància, el menyspreu, el rebuig, l’odi, i després de les primeres manifestacions de la violència, finalment apareix la guerra: entre comunitats, veïns, socis, germans, esglésies, partits polítics, equips de futbol, marques comercials, religions, cultures, sexes, races, nacions...
Podem triar en quin bàndol estar: el del bé, amb la unitat, l’amor, la igualtat, la justícia, la sinceritat, la lleialtat, la pau... o el del mal, amb la divisió, l’odi, la diferència, la injustícia, la mentida, la traïció, la guerra... Sabem perfectament on ens condueix cada camí. Llavors no ens queixem davant les conseqüències de la decisió equivocada.
Però si volem canviar la direcció de la nostra vida, com podem lliurar-nos de tota la càrrega, interessos o les diferències viscudes i apreses durant segles i generacions que tant ens desvien de la unitat?. Serem capaços d’acceptar que potser moltes coses no són com ens les han fet creure?. Serem capaços de deixar les nostres diferències i treballar per a fer un món millor, on el mèrit no serà nostre, sinó de Déu, el nostre guia vertader?. Serem Cristians tant còmodes que esperem una segona vinguda, quan realment la manifestació de Crist ha de vindre en cadascú de nosaltres?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada