Sense dubte aquestes dos paraules atrauen molt l’atenció, i més si van juntes. És per aquest motiu que davant les recents polèmiques que el tema sexual novament ha causat en la nostra societat, en aquesta ocasió m’atreveix a deixar-me arrossegar pel plagi citant algunes idees que considere prou clarificadores i interessants en matèria de sexualitat humana, que deriven d’un dels seus temes del llibre que estic llegint, això si barrejant-les en aquesta petita síntesi que obra ara davant els vostres ulls, no sense abans haver-li demanat permís a l’autor, què és qui ho explica millor que jo.
“Quan la femella de l’espècie humana es va posar en igualtat de condicions respecte al seu mascle, passant a no dependre del període de zel i el canvi de la fisiologia de la resposta sexual femenina, la sexualitat humana es va desenvolupar de tal manera, que gradualment va perdre importància l’instint de conservació individual i de l’espècie. Davant aquesta possibilitat tant oberta, les comunitats van haver de posar restriccions a aquest instint, com vincles sexuals limitadors de la sexualitat, com per exemple el matrimoni, o normes morals i legals que impedeixen l’activitat sexual fora d’eixos vincles o fora de l’esquema tipus d’una activitat sexual oficialment admesa. Però cal diferenciar entre les restriccions legals y morals i els comportaments reals dels individus. Així la llei deixa de complir-se en molts casos: adulteri, homosexualitat, poligàmia, incest, violacions, pedofília...
Veiem que les actituds en una cultura no tenen una exacta expressió en els comportaments, sent les restriccions desbordades per la intensa força de la sexualitat humana, és a dir que la sexualitat transcendeix les restriccions culturals, malgrat que es puga veure afectada per aquestes. En aquest sentit, la biologia va per un lloc i la cultura per altre, però és la cultura la que permet un procés d’adaptació més ràpid a l’entorn que la pròpia biologia.
Així, part d’eixa energia bonament reprimida per la cultura, és canalitzada cap a la creació, la invenció, la investigació científica, en fer progressar la civilització, en l’activitat artística. És el que s’anomena sublimació, que a banda de ser necessària, també és beneficiosa, sempre i quant l’individu tinga relativament satisfet el seu instint. Però també l’individu solitari, incomunicat, insatisfet, pensa i pensa en com fer per a sortir d’eixa soledat e inseguretat i crea i s’aferra a idees o dogmes que li parlen de “la veritat” o “el millor” i que vol imposar als altres, emprant tota eixa energia reprimida que deriva d’una sexualitat patològica i que va mesclada amb agressivitat i desig de poder.
Però per a sublimar, primer ha de quedar satisfeta eixa necessitat de contacte íntim, que proporcionaria la pròpia autoafirmació i el plaer necessari e inevitable per a la maduresa i el creixement personal de l’ésser humà, perquè una vegada satisfet, l’individu no tindria res que reprimir, sinó moltes coses que fer amb una energia transformada i sobrant”.
Bibliografia: Sed de Piel, de Lucas Matheu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada