Perduda la feina, arrossegats pels préstecs o les hipoteques i el fet d’haver de mantenir una família, ha produït que un moviment de gent haja començat a manifestar-se pels carrers, davant els ajuntaments, en els mitjans de comunicació... En la nostra ciutat, mentre per una banda uns distrauen als que tenen el poder i el control, per les terres baixes del centre un grup d’orcos es dedica a anar arrancant tota classe de parts metàl·liques del mobiliari urbà: tapadores dels albellons o dels registres d’aigua, baranes, fonts...
Amb seguretat puc dir que van fondre eixos metalls, en el millor cas, portant-los a establiments de recuperació de metalls a canvi d’uns diners per a mantindre el que sembla que els serveis socials no els acaben de cobrir, però també m’atreveix a imaginar que potser aniran a fondre eixos metalls per a fer les armes del seu exèrcit i preparar una invasió que cree racisme, por, separació, però sobre tot molta ronya i accidents quan algun despistat fique la pota en qualsevol albelló descobert.
Ara comencen a fer-se algunes actuacions defensives per part d’un grup de mercenaris que es dediquen a soldar aquestes tapadores, o almenys les que encara queden, però continuen sense ser suficients, perquè els orcos són més, estan organitzats i no tenen la limitació horària dels mercenaris. Ells ataquen per la nit!.
Així, tothom diu que no hi ha feina, però jo en veig per totes parts: Parcs sense vigilància, o sense manteniment, fatxades per a netejar de les pintades, paratges naturals que desbrossar, arbres que podar, voreres o carrers que reparar, persones dependents que atendre, barrancs que netejar, guies que acompanyar els turistes per la nostra ciutat i entorn, cases buides que arreglar o derrocar, banquets que pintar...
Però qui posa els diners per a pagar tot això?. Eixe és el vertader problema: feina n’hi ha, el que no hi ha són diners per a pagar-la. Uns perquè s’han omplit massa les butxaques i han desbancat el mercat, altres perquè vist el panorama no s’arrisquen a invertir-lo, altres perquè tot açò els resulta indiferent,...
Tots esperen que no tardem en sortir d’aquesta crisi, però el cert és que s’allarga massa i tampoc es veuen molt bones perspectives encara. Es fan anuncis en els que ens diuen que tots junts podem sorgir d’aquesta, però el cert és que continuem massa dispersats i mirant-nos el melic. Vist el teatre de la política i el suport que la gent més adinerada dona per a crear llocs de treball, potser cal proposar mesures en aparença absurdes, però que de manera semblant ja es van dur a terme fa uns anys en les nostres terres per a la creació d’una llar infantil ací dalt en la muntanya: segur que dos o tres euros al mes no suposen massa per a qualsevol “mileurista” que s’ho pot gastar en cafè. Llavors per cada mil euros de sou, es podria crear un fons en el que posant cadascú, per exemple dos euros, pagar uns quants nous llocs de feina en benefici de la nostra ciutat i els seus habitants.
Falta saber si cap confiar amb la política per a l’administració d’aquest fons i si tots seríem suficientment solidaris amb aquells que no tenen feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada