L’altre dia vaig rebre una cridada de telèfon del banc dient-me que per ser bon client, havia segut seleccionat per a beneficiar-me d’una assegurança de vida que seria gratuïta fins a maig. És curiós que tothom resulta ser eixe bon client seleccionat!. Seguidament van començar a dir-me una “retahila” de cobertures i avantatges al contractar aquesta assegurança, conversa que seria gravada; per últim em van dir el preu, que per a ells era molt assequible i jo el podia pagar amb còmodes quotes mensuals. Després d’haver escoltat pacientment i educadament aquesta dona que estava fent la seua feina, li vaig dir que per a mi, afegir un gasto més no em venia massa bé i llavors no m’interessava. Em va tornar a repetir que era gratuït fins a maig i que només podia beneficiar-me d’aquesta oferta per telèfon i no ho podria contractar en qualssevol altre moment ni oficina bancària. Va afegir que en una setmana rebria la pòlissa en casa per a estudiar-la i decidir si rebutjar-la o confirmar la seua contractació. Mentre tant jo ja passava a ser beneficiari de les garanties d’aquesta assegurança fins al mes de maig, tant si la contractava com si no. No vaig voler deixar de ser educat i penjar-li el telèfon.
Després em va passar la cridada a un altre company que per si fora poc, em va repetir el mateix i al que també li vaig dir que no volia afegir un gasto més, però que no obstant, de tant emborratxat com estava de llegir el seu missatge, tampoc va ser capaç d’escoltar-me i va tornar a repetir que en una setmana rebria la pòlissa i així jo ja decidiria.
Abans de rebre aquests documents, sense necessitat de llegir-los, tinc clar que la meua resposta serà “NO”. Quin desperdici de paper i gastos innecessaris d’enviament!. Ja tinc massa assegurances!: que si la del cotxe, la de la casa, la de decessos, la del préstec hipotecari... Si ells es van encabotar que jo rebera aquesta pòlissa, he d’afegir que jo també tinc la virtut o el defecte de ser un cabota i dels grans. Això sí, ara veurem si és tan fàcil rebutjar-la com contractar-la i si he de donar i repetir tantes explicacions com ells em van fer per telèfon.
Després de tot, em molesta el fet que et venen una tragèdia personal com puga ser la mort teua o de la teua parella amb una recompensa mesurada en diners, com si els diners pogueren mitigar una pèrdua com aquesta, o servir-nos per a traure beneficis, fins i tot de la mort d’una persona estimada. Sembla cosa de voltors més que amor!. Jo tinc clar que ni vull el mort, ni vull beneficiar-me amb una recompensa econòmica per la seua mort. Així que viuré assaborint al màxim cada moment de la meua vida com si fora l’últim, agraint aquells moments en els que caminem junt a eixes altres persones i que fan del caminar una experiència més agradable i enriquidora. Pense que pel simple fet de nàixer estem condemnats a morir, per tant la mort és tant natural com la vida i no ens hem d’aferrar a res ni a ningú, perquè a banda que no aprofitarà per a res, donat que s’enduem al morir el mateix que portem al nàixer, no és bo viure recolzat amb el dolor que ens produeix tot allò que anomenem “tragèdies o problemes”, que curiosament deixen una empremta inesborrable en les nostres vides i mai oblidem, a diferencia de les coses bones, que prompte solen quedar en l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada