La gent només es queixa en petits grups d'amics o en escrivint blocs. Els insurgents no surten de casa perquè només protesten a través de les xarxes socials. Així, per mitjà d'elles, també es coneixen les ideologies de cadascú, amb qui les comparteix i qui són els seus contactes, i alhora, quines són les seues respectives dades de contacte. A més, la gent ja no es comunica cara a cara, sinó a través de mitjans informatitzats que poden ser registrats, vistos, seguits i controlats per altres. Igualment també està de moda utilitzar "el núvol" per emmagatzemar arxius i informació personal.
Les convocatòries a qualsevol tipus de vaga, reuneixen sempre a poques persones. I si cal donar suport qualsevol causa, es fa des de la comoditat de la llar, darrere d'un ordinador, reunint pocs milions de signatures, si arriba. Què és això entre el total de ciutadans d'un país com el nostre o del món sencer? Les persones només s'uneixen entre milers d'ideologies i associacions diferents que donen imatge de diversitat i llibertat, però que en realitat fa que no constitueixin una poderosa unió massiva i amenaçadora davant dels que ostenten el poder. I tot moviment reivindicatiu ciutadà que arriba carrer, defalleix en quatre dies.
Les persones creuen les notícies que els mitjans de masses els presenten i veuen, i també segueixen la moda que altres els marquen, i fins a tal punt és aquest poder de control i influència, que la gent fins i tot és capaç d'arriscar la seva salut sotmetent-se a una operació estètica per abastir els cànons de bellesa que s'han establert.
I en aquests temps, li atribuïm el mal de tot a una crisi mundial aliena i la situació dels països s'atribueix a la incompetència i corrupció dels polítics. Així, mentre ells són els caps de turc, qui realment governen el món, l'economia i els mercats, fan i desfan al seu aire. Realment, només un grup reduït d'homes controla el preu dels mercats i les lleis de l'oferta i la demanda. I per si fos poc, les legislacions beneficien als que tenen els diners i el poder, que en moltes ocasions, fins i tot es mouen fora del seu abast.
També es fomenta l'ús de targetes de fidelització, de dèbit, de crèdit, facilitant informació sobre què compra la gent i on ho compra.
I una mica d'esclavitud també s'albira quan totes les famílies han de treballar per pagar la hipoteca i portar un nivell de vida consumista. I en aquests temps de crisi i escàs treball, es fomenta que com moltes persones estan desesperades per treballar, s'acullen a qualsevol ocupació precària.
Finalment cal ressaltar que la gent està tan saturada d'informació per totes les vies, que ja és impermeable al que qualsevol els digui. I el millor de tot és que moltes persones ni tan sols llegiran açò, i si per error alguna ho fa, seguirà igual, sense difondre ni canviar res en la seva vida.
¿No et produeix calfreds pensar realment en tot açò?
