És indiscutible el gran auge que han cobrat les telecomunicacions en els últims vint anys. Així, les vendes de telèfons mòbils, des de la seua creació, han crescut de forma exponencial i cada vegada més persones tenen Internet en els seus xicotets dispositius de butxaca. De moment, excepte disponibilitat de la cobertura i càrrega de la bateria, podem comunicar-nos fàcilment des de qualsevol part amb persones que estan en un altre lloc del món. A més, les xarxes socials també constituïxen un gran punt de cita, trobada i contacte o amb el que compartir diversa informació. No hi ha dubte per tant, que esta tecnologia, en gran manera facilita la comunicació. Però de vegades este progrés també es convertix en un intermediari excloent del tracte cara a cara.
Per posar algun exemple recent que conec, sé de dos germanes que es comuniquen entre elles des d'habitacions contigües a través de la missatgeria instantània dels seus dispositius mòbils, en compte d'anar una a l'habitació de l'altra i parlar personalment. També sé de casos que han donat per finalitzat un festeig per telèfon o missatge de text. D'esta manera, si de vegades no tenim el valor o les ganes per a dir-li a la cara alguna cosa a una persona, el mòbil també és el nostre aliat, i amb un missatge de text, fàcilment queda l'assumpte conclòs.
Així, pareix que esta còmoda i pràctica tecnologia també resta presència i calidesa a la comunicació de persona a persona, dotada del to de la veu, el context i els gestos que l'enriquixen.
Està bé disposar de la tecnologia, que al cap i a la fi està per a ajudar i facilitar les diferents tasques al ser humà, però si no volem deshumanitzar-nos o convertir-nos en sers freds i distants, crec que en cap cas hauria de ser el substitut de la comunicació i la relació humana directa, que igualment hem de potenciar al costat de la tecnologia.
-- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada