Sovint, quan fem algun favor a altra persona, la gent major diu allò de: “que Déu t'ho pague”. En canvi, si alguna vegada algú fa una cosa malament, també diuen que la vida ja li passarà factura.
No sé si serà cert o no que estem governats per forces divines o lleis del Kama. El cas és que fa poc temps, fent la compra de la setmana, hi va haver un producte que no em van cobrar. En revisar-ho, veient que la suma en caixa era inferior i no quadrava amb la que jo tenia calculada, em vaig adonar i bé podria haver-me quedat amb allò sense dir-ho, però vaig optar per notificar-ho al venedor. Després de revisar-ho tot, vaig haver de pagar el producte de més que m’enduia.
Curiosament, aquella mateixa setmana, en altre lloc em van tornar malament el canvi sense que jo m’adonara. En tornar a la setmana següent per la factura, la dependenta, també una persona honrada com potser poques trobem hui en dia, em va informar de l’errada en el canvi i em va tornar la diferencia.
Així, potser cal pensar que una acció correcta retorna a un mateix amb altra acció semblant i correcta. Però què passa si fem alguna cosa malament? Pense amb tots eixos casos de corrupció, malversació de fons, tràfic d’influències... I en vista que tenim una justícia que no funciona igual per a tothom, i que per tant no és justa, potser només ens queda el consol de pensar en eixa justícia divina, però la llàstima és que no sempre es manifesta, no és palpable, no la percebem. Segur que si la rebérem de manera visible, el món seria altre.
Potser hem volgut projectar una vida eterna amb premis i castics que atenen als interessos terrenals de persones que han buscat reconduir, dominar o condicionar a altres, però per desgràcia, avui en dia poca gent creu amb tot açò. Sembla que com tot, açò és un producte més de la imaginació de l’ésser humà, que ha creat cultures diferents amb projeccions diferents sobre altre món després de la vida. I a més, si etiquetem una cosa com a sagrada, es convertix automàticament en inqüestionable i intocable. Així, tenim massa punts de vista divergents sobre eixa eternitat i la seua justícia.
El cert és que els desenganys que vivim en aquest món, cada vegada ens provoquen creure menys, i si quasi com coneixem la totalitat del funcionament d’aquest món, què anem a saber de la divinitat? Tal vegada només reomplim els buits de lo desconegut amb allò que coneixem. Però què passaria si aquestes traçades imaginades tingueren lleus pinzellades de veritat, si realment hi haguera justícia divina? Hi ha molta gent esperant veure-ho, esperant poder creure.
-- Daniel Balaguer http://www.danielbalaguer.es https://sites.google.com/site/danielbalaguer
