No sé què succeïx al nostre país, però pareix que durant este estiu, o molts altres més, cada dia s'han anat produint més incendis no desitjats per a una gran majoria, que contemplen impotents com es destruïx eixe patrimoni natural que ja no tornaran a conéixer en vida, i que inclús han acabat amb les vides de persones que han treballat per la seua extinció.
Així, qualsevol dels nostres boscos, pot necessitar uns huitanta anys o més per a presentar l'aspecte que tenia abans de ser devastat per un incendi. I quasi amb seguretat, podríem dir que cap de les persones que viuen hui en este món, vaja a viure molt més de cent anys més per a veure-lo completament regenerat.
Per sort, la naturalesa de la terra, molt més longeva que l'home, ha mostrat una gran capacitat de supervivència i adaptació per a renàixer davant de qualsevol desastre de magnituds molt superiors a un incendi, catàstrofes totes elles produïdes de manera natural, bé per la caiguda d'un raig, un terratrémol, l'erupció d'un volcà o la col·lisió d'un asteroide de molt grans dimensions, que inclús haja arribat a extingir la vida animal en la terra.
Parlant amb una persona que era un tant entesa en la matèria, deia que tots els boscos s'haurien de regenerar cada cent cinquanta anys. Clar que açò va molt més enllà del que dura una vida humana, que la naturalesa es regenera, però eixes mateixes persones mortes en l'extinció, no es regeneraran. I si així és necessari, perquè ens molestem tractant d'extingir un incendi, en compte de deixar que ell només s'extingisca i d'esta manera la naturalesa es vaja regenerant?. Així, discrepant amb ell en este sentit, potser sense haver aprofundit molt més en estos punts de vista en aparença diferents, crec que un fet és que es produïsca de manera natural i un altre molt diferent, induït per les mans de l'home, en prou dels casos, per interessos d'una minoria, que inclús fan ja que estos successos queden embolicats en eixe clima mafiós que diu "que parega un accident".
Com a mida de protecció del medi natural, potser les administracions acaben adoptant mesures com prohibint l'acampada lliure, o la circulació de bicicletes o motocicletes per la muntanya, o prohibint fer foc o arrancar una planta aromàtica, o no permetent talar arbres, inclús dins d'una finca particular. Tampoc permeten actuacions en les muntanyes cremades, volent deixar que la mateixa naturalesa s'òbriga camí i es regenere ella mateixa. Esta regeneració natural, lenta, progressiva i de caràcter “salvatge”, no té en compte al ser viu anomenat home i que tant la devasta, que es mou al seu capritx en l'entorn natural, que deixa destrucció o desperdicis al seu pas, que inclús s'atrevix a arrasar el planeta o una muntanya sencera en interés propi d'uns pocs a curt termini.
Sent com som els sers humans, que no tenim cap inconvenient a deixar desperdicis en un paratge natural que hàgem visitat, o que actuem amb imprudència al realitzar algun tipus de foc en zones de risc, o inclús, moguts pels interessos mesquins que porten a provocar incendis intencionadament, pense que per a previndre els incendis, com si es tractara d'un embaràs no desitjat, cal protegir les muntanyes, controlant el seu creixement, ajudant-los en la regeneració, mantenint-los nets d'eixa vegetació salvatge i desmesurada que és tot un polvorí davant d'eixes deshonroses accions humanes. Desgraciadament, segons pareix, alguns acaben decidint que la millor manera que no hi haja incendis és cremant tots els boscos per davant, al igual que la castedat per prevenir embarassos no desitjats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada