Fa ja unes quantes dècades, la gent va fugir del camp per anar a les ciutats, on hi havia moltes més oportunitats i potser també en busca d’una millor qualitat de vida. Enrere quedaven els pobles deserts i abandonades així les seues activitats agrícoles, que havien estat donant de menjar a la humanitat des de feia segles: llaurant els camps, plantant llavors, regant, fent la collita, pasturant els ramats, criant les gallines...
En les ciutats hi havia molta feina, majors recursos econòmics, serveis i comoditats i molta gent jove va anar en busca d’un futur millor, com els antics colonitzadors que van migrar a terres i continents llunyans, potser perseguint alguns somnis de riquesa.
Ara les coses han canviat. A les ciutats no hi ha feina i molta gent no té per a menjar. Potser caldria retornar al camp, vivint en pobles i masos de manera autònoma, com abans, criant els animals i buscant els fruits de la terra, que són els que ens alimenten, però potser el que no està familiaritzat amb aquestes tasques, tampoc sap fins a quin punt les llavors han segut ja manipulades per grans empreses i els interessos de la supremacia alimentària.
Hem de comprar una vegada rere altra les llavors per a plantar i obtindre els seus fruits, perquè eixos nous fruits que produiran les llavors adquirides, seran estèrils i no podrem fer servir les seues corresponents llavors, havent de recòrrer una vegada més als seus proveïdors, creant una dependència absoluta d’ells. És cert que podríem pensar que amb l’agricultura ecològica estem salvats, però els proveïdors de les llavors són sempre els mateixos y és tal el seu poder, que fins i tot el tràfic de llavors està prohibit.
Què succeiria si hi hagués alguna guerra o catàstrofe que acabara amb el nostre sistema de vida, ple d’interessos, ciència i tecnologia?. Senzillament ens acabaríem morint de fam o malnutrició, una vegada esgotades eixes úniques llavors que tenim, que han segut manipulades genèticament per que siguen estèrils.
Alguns diuen que amb la manipulació genètica, l’home busca ser Déu, però no és cert. Ell no té cap interès econòmic, malgrat que una cosa és certa: es deïfica als que tenen eixe poder en les seues mans, donant-los una sobirania injusta, creant-nos la seua absoluta dependència, però amb eixa manipulació genètica, realment estem jugant-nos el nostre pa del futur per l’interès econòmic i productiu d’una minoria avariciosa i sense escrúpols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada