Una calorosa vesprada d'estiu, van dos homenassos caminant per una de les nostres despoblades i calcinades muntanyes, cada vegada més freqüents al nostre país. De sobte, un d'ells, aclaparat per la calor, li diu al seu company: “Escolta!. Tinc calor!”. Al que l'altre li respon: “Doncs lleva't la camiseta”. Sense dubtar-ho, es lliura d'eixa peça deixant al descobert un pit depilat i uns músculs esculpits en el gimnàs. Sorprés, el seu company li diu: “Eres pura dinamita”. Prossegueixen la marxa i aquell manifesta que continua tenint calor, a la qual cosa el company novament li respon: “Doncs lleva't els pantalons”. Sense cap prejuí, procedeix igual que amb la camiseta, mostrant unes cames igualment depilades i perfectament tornejades amb hores d'entrenament. El seu amic novament torna a elogiar: “Eres pura dinamita!. Continuen el seu camí i la calor continua aclaparant, fins al punt que novament animat pel company, decideix llevar-se ja els calçotets. Ara el seu acompanyant torna a dir amb gran sorpresa: “Eres pura dinamita, però tens molt poca metxa!”.
Potser la situació que vivim al nostre país és més o menys la mateixa que la d'esta història. En els mitjans de comunicació i en les xarxes socials es mostra el descontentament dels ciutadans per l'estat del país. També en les conversacions entre amics es viu la incertesa de les mesures de la classe política i les seues retallades. En les cases, igualment hi ha eixe mateix descontent. Sovint, els diàlegs de l'anomenada “classe obrera" es tornen acalorats davant de la reducció de dos drets que tant s'han tardat a aconseguir i tan poc a eliminar. És a dir, tot el país pareix estar ple de dinamita.
De tant en tant, es produeixen manifestacions que acaben prompte extingint-se com un misto davant del vent. Potser només falta que eixa flama necessària per a arribar a la metxa, no s'extingisca i acabe per botar el foc que detone els explosius que hi ha per tot arreu. Ja veurem què passa en arribar setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada