La
meua dona va conéixer un empresari que deia obertament que en la
seua empresa volia treballadors amb hipoteca, un cotxe que pagar,
família que mantindre... perquè eixos treballadors eren els únics
que responien com ell necessitava. Així, igual que l’empresari vol
treballadors endeutats, també interessa tindre països igualment
endeutats, com sembla que està passant amb el nostre.
Potser
Europa necessita mà d’obra barata i davant les mateixes portes de
casa per a reduir costs d’importació, i sembla que al nostre país
no fem res per evitar-ho. Podria dir-se que estem prop de viure en un
país tercermundista. Qui sap si així arribarem a instaurar un model
comunista o dictatorial, en el que l’empobriment del poble cree mà
d’obra barata que alguns interessa, als dirigents del nostre país,
com la mercaderia que vendre, i als dels altres països, com la
mercaderia que comprar a baix preu, sense necessitat de regatejar.
D’aquesta
manera, sense treball, sense ingressos, amb família i hipoteca,
sense estudis i amb problemes de salut, prompte es buscarà gent
realment desesperada, disposada a abaixar-se els pantalons per un
treball precari i un sou miserable. Amb aquest sou, no ens arribarà
per menjar, pagar hipoteca, medicines, dentista, estudis dels fills,
impostos i peatges, encara que potser arribarem a un punt en què no
puguem permetre'ns un cotxe o fins i tot, coses com la sanitat, la
universitat o els transports públics, hagen deixat d'existir.
Jo
he tingut l'oportunitat de treballar en una empresa que seguia aquest
mateix model, en la que es menyspreava els treballadors i tot era
voler reduir-li drets o tindre’ls a la seua total disposició. Tots
estaven treballant de mala gana, sense implicar-se massa en la feina
o amagant-se quan apareixien els patrons. Jo era dels que no vaig
voler fer hores extraordinàries, ni treballar caps de setmana.
En
una altra empresa on vaig treballar després, en la que estava a
gust, no m'importava fer hores extres, inclús en cap de setmana o
fins treballant sense cobrar o arribant a posar els meus propis
recursos a disposició de l'empresa.
Potser
llavors cal analitzar quina classe de país volem i pensar si les
mesures que van anar aplicant-se són realment les que millor van a
funcionar, perquè no hi ha res com que la gent estiga contenta i
satisfeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada