Aquesta setmana va vindre a visitar-nos una tia de la meua dona, que ens va contar que havia mort una amiga seua i estava un poc afectada, perquè segons deia, tenien ja una edat en la que qualsevol cosa podia donar-los més que un esglai. Ens contava que quan aquesta va sortir de casa, anant pel centre, un delinqüent li va pegar una estirada a la seua bossa de mà i va arrancar a córrer amb ella, sense mirar enrere.
La dona va caure i com a conseqüència del bac, es va trencar el maluc. Poc després, van haver d’intervindre-la amb una operació quirúrgica per posar-li una pròtesi, però sembla que hi va haver alguna mena de complicació a causa de la seua diabetis i finalment va morir. Feia ja dos dies que estava enterrada, segons ens va dir, parlant del sentit de la vida i lo fàcil que de vegades la podem perdre amb una favada com aquesta. Ella deia que li va agafar por d’anar sola i per aquest motiu, havia decidit que quan haguera de sortir de casa, no portaria ja cap bossa de mà. A més, igualment així li ho havien recomanat els seus fills, conscients que a ella també li podia haver passat una cosa així.
Després va afegir, que al lladre, sembla que algú a qui potser ja havíem vist alguna vegada pel carrer, l’havien detingut eixe mateix dia del delicte, però poc després, va ser posat en llibertat per tractar-se d'una rateria sense major importància.
Segurament ni aquest mateix delinqüent podria arribar a imaginar-se la conseqüència del seu acte, total perquè, per unes quantes monedes o uns bitllets?. I què anava a fer amb ells?. Seria més important que la vida d’aquesta dona?.
Tal vegada caldria pensar que aquest buscava la seua supervivència, però som potser animals per als que la pròpia supervivència es produïx encara a costa de la vida d'altres?. Qui sap si aquest és un comportament més comú del que ens pensem, malgrat que no siga de manera tan evident.
De vegades no arribem a ser conscients de la magnitud que poden abastar els nostres actes, per molt insignificants que ens puguen semblar en un principi. Una xicoteta acció, potser el detonant d’una gran tragèdia o de tot un canvi, que afecte no només a una persona, sinó a moltes altres. El cert és que mai podrem medir ni controlar fins on poden arribar els nostres actes i hi ha tants factors, que de vegades no tindran el impacte que esperàvem, però sempre hem d’actuar des del respecte, la prudència i les bones intencions. Segur que així hi haurà menys conseqüències negatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada