VERÍ EN LA SANG

Potser és difícil dur-se bé amb tothom i de vegades poden produir-se friccions en el tracte amb les persones i més quan s'interactua amb elles prou de temps, per la feina, amistat, vincles familiars, etc. Però què passa quan aquestes asprors no es llimen i d’alguna manera continua existint eixa mena de relació?. Hi ha gent que té molta facilitat per perdonar, o alguns que simplement ho deixen passar i obliden, però hi ha altra gent que es guarda les ofenses en una motxilla, com una mascota que porta sempre damunt, i les alimenta dia a dia, potser esperant el moment de poder venjar-se i tirar-li a la cara totes les seues misèries o el pitjor menyspreu al que li ha causat algun agravi.

Es diu que el ressentiment és un desig de venjança, de poder resquitar-nos i veure a l'altre patir. Però també ens manté lligats al passat i ens impedix veure qualsevol opció o oportunitat futura de millora. Alguns també poden arribar a pensar que la vida és injusta amb ells, però realment ho és igual per a tothom. Hem de tindre clar que hi ha coses que no podem canviar, encara que no ens agraden.

Lamentablement, tots fem i diem coses que bé poden agradar o desagradar als altres, o bé els altres no sempre actuen com ens agradaria, ni tan sols nosaltres actuem sempre com agrada als altres, per molt complaents que vullguem ser. Açò últim ens dona superficialitat i falsedat en les nostres relacions i tampoc és la solució, perquè continuem alimentant el dolor del nostre interior. Si realment ens mogueren accions honestes, amb igualtat en el tracte de persona a persona, aclarint bé tota petita insatisfacció o percepció que ens resulte dolorosa, deixaríem de guardar ressentiments, així guanyaríem amb les nostres relacions personals i per tant, també seríem més feliços.

Com deia Buddha, “Aquells que estan lliures de pensaments de ressentiment, viuen en pau”. O segons Norman Vincent Peale, creador de la teoria del pensament positiu, “El ressentiment no danya la persona contra la qual vosté manté esta emoció, tot al contrari el ressentiment l'està menjant a vosté per dins”.

Però afegint frases com aquestes, potser la més aclaridora és l’observació de l’actriu Carrie Fisher, qui diu que “El ressentiment és com prendre verí esperant que l'altra persona morira”.