PER QUÈ?

El passat dissabte, poc després de l’hora de dinar, mentre passejava amb la família i el gos per la ciutat, vam passar per davant d’un caixer automàtic on hi havia tres persones, sembla que una mica enutjades entre elles. Un d’aquests, estava un poc més disgustat i alçava la veu, preguntant perquè li havia de passar a ell, precisament això, en cap de setmana. Sembla que s’havia quedat sense llibreta perquè el caixer se l’havia engolit, i per tant, també va resultar que no podria traure els diners que necessitava.

El que millor es va poder sentir, és com preguntava per què havia de passar-li a ell. Els altres, més que tractant de calmar-lo, encara sembla que l’estaven bonegant.

Resulta curiós, però segurament molts ens em fet aquesta pregunta alguna vegada en la vida, no perquè ens haja pogut succeir açò amb un caixer, sinó per moltes altres coses, com per exemple quan se’ns punxa la roda del cotxe, precisament el dia que tenim pressa; o quan al veí de dalt se li rebenta una canonada, que fa que acabe inundant-nos la cuina o el lavabo; o quan el policia es troba el nostre cotxe en un gual i posa una denuncia, encara que haja segut només per uns moments i el trobem a mitja feina; o quan precisament la nostra empresa tanca o fa una regulació d’ocupació i ens quedem sense treball; o quan hem de pagar una derrama en la comunitat o una reparació del cotxe, quan pitjor li ve a la nostra economia domèstica; o quan la parella s’enamora d’una altra persona i acaba deixant-nos; o quan la marxa enrere que no havia fallat mai, acaba deixant embarassada a la dona; o quan anem a pagar amb la targeta i aquesta no funciona; o quan buscant la parelleta del que tenim, naixen bessons... en fi! Per milers de coses més.

Per què?. Aquesta és una pregunta que també fan sovint els menuts, en eixa edat en què comença a despertar-se la curiositat. Sense dubte, aquesta és la gran pregunta que ha turmentat a l’esser humà i l’ha fet moure’s o cavil·lar en busca de respostes que no es conformen amb un “perquè sí”.

De vegades, buscant explicar aquestes situacions que ens fan qüestionar-nos la vida, potser quan no hem pogut trobar respostes palpables, uns han dit que quan les coses ens van malament, és per un mal karma que tenim acumulat; altres diuen que és un castic de Déu; altres que tot és fruit de la casualitat; també hi ha qui diu que tot forma part de les lleis del caos que regixen l'univers; o fins i tot hi ha qui afirma que és part del destí i del que hem vingut a aprendre en aquesta vida.

Malgrat que també podem trobar altres respostes palpables, tot són explicacions que pretenen donar resposta al fet que no podem controlar-ho tot. I potser mentre no acceptem que hi ha coses que escapen al nostre control o que no necessàriament han d’agradar-nos o succeir com nosaltres volguérem, la vida transcorrerà, potser fent-nos sentir disgustats, malhumorats, frustrats...