TACTE RECTAL

Aquesta és una prova mèdica que consisteix en la introducció del dit índex en el canal rectal, o dit d'una manera potser menys refinada, però més clara: ficar el dit en el forat del cul. Curiosament, aquesta prova exploratòria permet diagnosticar o detectar de manera precoç algunes malalties de la regió pelviana, tant en homes com en dones.
Potser ens coste imaginar que hi pot haver gent experimentada amb aquesta matèria, que amb el fet de ficar-li el dit en el cul del pacient, ja poden arribar a saber el que té, sense ni tan sols necessitar olorar-lo, només amb el tacte. Però que et fiquen el que siga pel cul, quasi sempre acaba semblant un insult més que altra cosa, amb el que de vegades es posa a prova la nostra capacitat de resistència a les ofenses o la nostra capacitat defensiva o resposta de contraatac.
Malgrat les diferents circumstancies, hi ha molts altres metges d'altres especialitats que poc tenen a veure amb la terminal dels budells i que tenen el tacte en la llengua. No vol dir açò que la fiquen en el forat del cul dels pacients, sinó que tenen una delicadesa més pròpia de les sonoritats del cul.
De vegades arriben a dir vertaderes animalades, per exemple quan li van dir a ma mare en el paritori que anaven a salvar-la a ella, perquè el seu fill, el mateix que escriu aquestes línies, ja estava mort. Recavant més frases cèlebres, a la cunyada de la meua cunyada, o com vullga que es diga, li van dir que el seu fill naixeria tan delicat i fràgil, que prompte es moriria, però que com ella encara era jove, en podria tindre un altre. Per cert, ara té sis anys. A la meua cunyada, li van dir que després de parir no necessitaria utilitzar anticonceptius perquè seguiria tan grossa i lletja que el seu marit no voldria gitar-se amb ella. Que li ho pregunten al marit si li falten ganes o mireu-la a ella a veure com està!. A una veïna, l'endocrí li va dir que ella només era mamelles i cul, malgrat que després va acabar dient-li que necessitava ser tan dràstic per a produir-li l'impacte necessari per que ella controlara la ingesta de sucre durant el seu embaràs. I això que ella no menjava dolços!. Li hauria dit el mateix si haguera anat acompanyada pel seu marit?.
Així, segur que podria trobar molts altres comentaris mèdics aspres com codonys, o tan roïns com la seua lletra. Potser cal preguntar si, amb tants anys estudiant, no s'han ensenyat a parlar i escriure bé?. No saben que tracten amb persones i no amb pedres?.
Per desgràcia, sembla que quan una persona es troba amb comentaris com aquests, acaben contant-ho més als amics i familiars abans que posar una reclamació. Potser aquests "eloqüents" metges de la sanitat pública, que qui sap si volen comparar-se amb un geni mèdic malparlat d'una sèrie televisiva, deurien tindre un carnet amb punts, que segons les queixes acumulades, pogueren perdre la seua plaça fixa. Segur que així tots tindrien una mica més de tacte i consideració pels pacients.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada