Fa uns dies vaig rebre un correu en el que segons l’autor, s’anotaven les principals estratègies de manipulació dels mitjans de comunicació, de la que al cap i a la fi, tots som víctimes. Cal dir així, que més sovint del que creiem, es falsegen les nostres opinions i es desvien les nostres atencions i potser més ara, en temps de crisi.
Entre les qüestions que reflectia el correu, es deia que els mitjans de comunicació, són una ferramenta amb la que sovint es desvia l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les élites polítiques i econòmiques per mitjà d’una inundació d’informacions insignificants. Així potser ens mantenen ocupats sense massa temps per a pensar. Fins i tot, de vegades es creen problemes per a causar certa reacció del públic i fer que aquest siga el que accepte les mesures a aplicar, per exemple amb una crisi econòmica per a fer acceptar com un mal necessari el retrocés en els drets socials i el desmantellament dels serveis públics o l’abaratiment de la mà d’obra. De la mateixa manera, de vegades, per a fer que s’accepte una mesura inacceptable, cal aplicar-la gradualment, a conta gotes, durant anys consecutius, com per exemple amb les lleis del tabac, evitant així una possible revolta en cas d’aplicar-la directament. També es poden fer acceptar mesures impopulars presentant-les com doloroses i necessàries per una aplicació futura, donat que és més fàcil acceptar un sacrifici futur que immediat, perquè la gran massa del públic té la tendència a esperar ingènuament que potser tot anirà millor demà i que el sacrifici exigit, podrà ser evitat. Açò dona més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.
Però altra de les idees potser més significatives que s’anotaven en aquest decàleg, és que de vegades, fins i tot sembla que els publicistes es dirigeixen cap al públic com si fórem xiquets o retardats. Igualment és preocupant que arriben a promoure en el públic que esta de moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte, així es promou que la distància existent entre les classes superiors i les inferiors, siga cada vegada major i per tant, impossible d’alcançar per a les classes inferiors, per que aquestes puguen ser millor controlades, cosa que personalment em posa els pels de punta.
No sé massa bé que pensar respecte a totes aquestes afirmacions i fins a quin punt poden ser reals o podem ser conscients de la seua aplicació i influencia, però el cert és que veient els polítics, i més ara que va apropant-se la campanya electoral, em fa veure aquesta realitat en la que cada vegada sembla més que es dirigeixen cap a gent que s’assemblem més als animals de granja que a persones amb judici i amb plena i sana capacitat d’opinar o decidir. Al cap i a la fi, potser tots som les titelles en mans d’un sistema del que ni tan sols sabem qui és el que realment esta movent els fils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada