El cap de setmana passat vaig anar de boda. Va ser una cerimònia civil en un modest apartat de la casa consistorial, amb pocs convidats, breu i amb versos bonics respecte l'estima, però també va ser un tant particular perquè eren dos homes els que s'unien en matrimoni. També he de dir que no era la primera vegada que acudia a una casament entre dos persones del mateix sexe. Potser alguns ho consideren un gran avanç en matèria de drets i llibertats, mentre altres es posen les mans al cap espantats i s'estiren dels cabells.
Una vegada conclòs aquest particular primer acte, vam acudir al cementeri a visitar les tombes dels meus sogres i difunts pares d'un dels novençans i d'allí, partiríem cap el lloc on es faria el convit, a uns trenta quilòmetres de la nostra població.
En arribar al lloc, un hotel amb aspecte de castell modern al que accedíem per un petit camí ple d'arbres que quasi com deixaven passar la llum del sol, vam aparcar junt a un d'eixos cotxes esportius ostentosos de color groc com els que surten en les pel·lícules i que ja ens donava una idea de la classe de lloc on anàvem. Ens van rebre a tots com si fórem monarques o grans personalitats i desprès d'oferir-nos alguna cosa per a beure en la pineda que hi havia a la porta del castell, ens van acompanyar cap a dins amb un efusiu somriure i salutació per a cadascun dels convidats. Ens vam seure en una taula amb vistes al jardí, mentre uns cambrers van començar a servir-nos en les copes l'aigua o el vi justet per un glop, tantes vegades com fora necessari. Si per qualsevol motiu te n'anaves de la taula, el tornaven a plegar la tovallola. Et canviaven els coberts en cada plat que treien, que eren petits àpats en mig d'un plat molt ben presentat. Després hi havia qui anava arreplegant les molles de la taula i altre que anava repartint pa, gracies al qual vam poder quedar assaciats.
Però dins de tant de luxe, elegància i "glamour", la sorpresa me la vaig trobar en el lavabo. El primer que em va cridar l'atenció és que no hi havia tovalles de paper ni seca mans d'aire calent. Hi havia tovalles de teixit cuidadosament enrotllades al costat del lavabo, que supose anirien reposant cada poc temps perquè en acabar d'utilitzar-les, les deixaves en un poal que hi havia a la sortida. Però el que més em va cridar l'atenció quan vaig entrar al vàter, va ser la persona que va entrar davant de mi: sembla que va tindre alguna mena de "rebentó" en la manega o aquesta se li va descontrolar de la pressió, perquè estava pixat tot el voltant i fins i tot la tapa, per davant i per darrere. no m'imagine com s'ho va poder apanyar per fer una cosa així!. Pobre d'aquell que haguera d'acudir acaçat per la urgència d'una diarrea i haguera d'assentar-se o pobre també el que haguera de netejar-ho tot.
Així és que això em porta a pensar que dins d'un cotxe luxós, enfilat en un bon trage i rodejat de tot el "glamour" del món, sempre pot hi haver un gran "serdo" que no té cap consideració pels altres. I és que els diners, el luxe i l'ostentació de poder no donen la classe ni la noblesa pròpia dels vertaders senyors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada