El passat dimecres anava jo tranquil·lament caminant per un d'eixos foscos racons de la nostra ciutat, que per la meua professió, solc visitar a diari, i de sobte vaig començar a sentir crits. A mida que anava avançant, vaig començar a veure gent i més gent mirant des de balcons i finestres, que per cert també van començar a cridar o a preguntar què succeïa.
Era tard i el dia començava a confondre's amb la nit, però arribant ja al meu destí, vaig poder veure bé de què es tractava: una baralla entre dos xicones, una més grossa i altra més prima. Anaven barallant-se i movent-se alhora dins d'un xicotet cercle d'espectadors famolencs d'acció. Hi havia patades voladores, punyades i estirons de monyo animats per la concurrència, que també animava que continuaren pegant-se o dient que deixaren que es pegaren, i amb sorpresa, entre els crits que semblaven els del pati de l'escola en un acalorat partit de futbol, vaig sentir algú que també demanava que es mossegaren.
Poc després van començar a sortir de tots els racons nens i majors cap al lloc de la batalla com naus de combat, disposades a atacar o defendre el seu imperi. Van començar a ajuntar-se una cinquantena de persones, d'eixes que la societat arracona en una barriada. Potser era una situació que a molta gent podria causar-li por i passaria de pressa per anar-se'n lluny el més prompte possible.
A mi em resultava una situació emocionant, però em faltaven molts detalls de la història. A més, jo havia d'entrar en la finca passant pel mig de la baralla, que per sort va anar movent-se una mica cap a la dreta i vaig poder passar com si res succeïra i potser sense que ningú se n'adonara de la meua presència aliena, com les càmeres que graven una pel·lícula.
Vaig tardar uns quinze minuts en sortir, després de contar-los els esdeveniments amb sorpresa i emoció a les persones que havia de visitar. Ara, des de la porta del carrer, vaig veure que la baralla estava situada a uns quinze o vint metres i hi havia una dona major que destacava en aquell cercle, amb els cabells llargs, arrissats i negres, vestida també de negre, que bé podria semblar "Dar Bader" i que cridava amb autoritat mentre les dos protagonistes continuaven buscant venjar l'ofensa causada per l'altra.
De vegades parlem d'integració; volem lluitar contra el racisme; potser volem que tots siguem iguals i ens comportem civilitzadament, com éssers evolucionats, però encara queda molta gent que potser no ha evolucionat tant i que no acaba d'integrar-se en el nostre model, en aparença obert a la tolerància, però des de lluny, com un ideal perquè el cert és que poc invertim en ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada