Jo no sóc gens fester, ni puc dir que m'agrade molt la festa o li tinga devoció. Sóc d'eixes persones que si poden, aprofiten per anar-se'n de viatge, malgrat que jo només he pogut anar-me'n per les rodalies fugint de la meua casa en el centre per a poder dormir i passar uns dies tranquil. De no ser perquè en algun moment he hagut d'anar a ma casa o passar pel centre per motius laborals, quasi ni me n'he adonat de la festa.
Això si, m'han dit que l'Entrada ha lluït molt, sense que es notara la crisi, però per a mi la festa va començar el divendres a les tres de la vesprada quan la policia em va dir que no podia entrar en cotxe a ma casa sense un passe. "Tan prompte tanquen el pont!. Però si els actes no deuen començar fins les set o les huit de la vesprada!. Només necessite passar un moment i carregar unes coses!". Jo no entenc res de festa i no sabia que cal un passe fins i tot per anar a ma casa, que està a l'altra banda del pont!. "Res de res!" va dir el municipal. No em va deixar passar. Collons!, si que comencen bé!. Quasi m'agarren ganes de demanar que ploga molt, però que molt, més del que va ploure enguany, però bé. Aconsegueix que mon pare em deixe el seu passe, que pertany a la matricula d'un altre vehicle, però que el policia no es molesta en comprovar i em deixa passar. Això és seguretat!.
Els localets del meu carrer, que grups de joves han llogat fa temps, estaven a rebentar. Segur que en aquests dies pugen les accions de les destil·leries i licoreres. El germà d'una companya de feina, que precisament treballa en aquest sector, va dir que en la nostra ciutat es beu més que en qualsevol altre lloc. Un any, volent promocionar una d'aquestes begudes alcohòliques, es van quedar sense existències el mateix Dia dels Musics, quan acaba de començar la festa, cosa que no els havia succeït en cap altre lloc. Menys mal que només duren tres dies, sinó, segur que s'emborratxen fins i tot les granotes del riu!.
Però després de tot, independentment de l'ofici, crec que ni s'imaginem la quantitat de gent que treballa en festes i que ni tan sols ens molestem en agrair el seu esforç per que uns altres es puguen divertir: Policies, bombers, hostalers, serveis de neteja i persones com jo, que anava a fer el seguiment diari de gent que viu per on han posat les paradetes dels firaires enguany. Jo passava prompte, quan encara no estaven obertes i els firaires es dedicaven a comentar com els anava o preparar la jornada. Hi havia de tot: descontent pel lloc, pocs ingressos, crisi i fam. Ha de ser dur viure així, d'un lloc cap a un altre, amb quatre favades de les que han de menjar o sobreviure. I encara hi ha qui només té un llençol i quatre trastos, que arreplega d'un bot si veuen a la policia, perquè no tenen "papers".
Quan va passar tot el sarau, ens vam arrimar a veure els Soparets, i de pas, demanar un entrepà en qualsevol lloc. Això és tot el que vam poder gaudir de la festa i mentre aguaitàvem al cambrer, vam presenciar com uns xavalets se n'anaven sense pagar el seu entrepà i només un d'ells es quedava soles esperant que li cobraren el seu, mentre mirava a uns companys que l'havien deixat, fugint sense vergonya.
Buscant apreciar les restes de la festa, ja pel centre notàvem encara l'olor de pólvora i de les bonyigues dels cavalls mentre passejàvem entre la gent que continuava aguantant la festa i es resignava a despedir-la, entre la brossa i les pixades o vomitades dels carrers i la lluminària dels seus ornaments. I entre tot això, es veien els signes del pas de la diversió en els cartells de la campanya electoral, on hi havia adhesius en llocs estratègics i bigots. Txé!. En els diners que es gasten!.
Ara ja ha passat tot i potser només queda el record i alguna que altra ressaca, però nosaltres hem de tornar a la seguida. Segur que alguns tindran de què parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada