CARN O PEIX

A mi m’agrada molt el peix i de la mateixa manera, també tinc ben clara la meua identitat i atracció sexual, que per sort és socialment la millor acceptada, per molt progressistes que alguns es consideren. Jo no sé si manifestar-me a favor o en contra de l’homosexualitat, és més, en conec uns quants i són bastant normals respecte a qualsevol altre aspecte de les seues vides es puga referir. Ni m’han mossegat, ni m’han tirat mai els trastos i més o menys t’acostumes a veure-ho. Admet que em sembla una mica estrany, però igualment és com també m’ho puga semblar una altra cultura diferent a la meua.

Possiblement podem creure que és una cosa d’ara, malgrat que fa molt anys que l’homosexualitat camina pel món i fa relativament pocs anys que ha eixit de l’ombra o de l’armari, i més en aquests últims. Ha segut motiu de persecució al llarg de la història, burla i fins i tot encara queden països en els que està condemnada amb la mort. Es considera una aberració que va contra natura. Altres la consideren una malaltia o una alteració genètica o un problema d’aprenentatge d’identitat sexual, però el cert és que també podem observar aquests comportaments en moltes espècies animals i encara que puguem pensar el contrari, també queden cultures en les que és acceptada i practicada amb total naturalitat.

Sobre la seua acceptació, pense que entren en joc interessos polítics, drets humans i factors culturals, però en oposició ens trobem les creences religioses, culturals o la pròpia biologia. Jo només em pregunte perquè es dona aquesta circumstància?. Perquè tanta persecució i condemna?. Devem acceptar-la o castigar-la?. Potser abans d’opinar cal pensar en com se sent eixa persona que en aquest aspecte és diferent a la norma acceptada, posar-se en la seua pell i viure-ho conscientment, perquè el cert és que sempre opinem de lluny.

Pense que és comú confondre l’amor en sexe, o també acabem reduint l’amor a una bona relació de parella, en la que sembla només poden quedar implicades dues persones de sexe contrari, amb una finalitat purament reproductiva. Algú podria dir que l’amor també es manifesta en una relació entre pares i fills, però poquet més es pot dir de l’amor. Alguns també parlen de l’amor al proïsme o l’amor de Jesucrist com una de les màximes aspiracions de l’ésser humà que generalment acaben reduint-se a pura utopia.

Després tenim el sexe, que en els éssers humans és molt més que la simple reproducció de l’espècie. És una de les parts importants del desenvolupament de la personalitat i les relacions socials; també reforça el vincle afectiu dins la parella; allibera tensions... però amb compte en atemptar contra la integritat personal, els drets, i llibertats humanes!.

Potser cal pensar que estem atrapats dins les barreres físiques i culturals i d’alguna manera, hi ha alguna cosa que ens fa qüestionar-nos si és possible sortir de les nostres gàbies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada