LES IMPLICACIONS D'UNA TROMBOSI

El divendres a la vesprada estàvem tornant de pegar una volta amb la bicicleta i baixant de la part alta per un transitat carrer del centre, de cop ens vam adonar que es feia una cua de cotxes. Mirant davant vam veure un cotxe aturat en mig del carrer. Després de maleir pel comportament de la gent que no li importa parar el seu vehicle en mig de qualsevol lloc, sense tindre en compte que puga destorbar a altra...

LEER MÁS...

COMPOSTA I SENSE NÓVIO

Érem un grup d’adolescents en el que hi havia una xica que per a tots els xics resultava ser l’epicentre de qualsevol les activitats que es feien. Era molt oberta de caràcter i a tots ens queia massa bé, fins el punt que d’alguna manera cadascú de nosaltres volia anar més enllà d’una bona amistat i formar parella amb la xica. Ella se sentia molt a gust en aquella posició des de la que ens tenia a tots menjant...

LEER MÁS...

NO ESTEM SOLS

Sovint m’he sentit soles, fora de lloc en un món en el que no acabe d’encaixar, perquè hi ha coses que no m’agraden o fan que no em senta bé. També m’he sentit buit, sense ganes de fer res, deixant-me arrossegar per aquest riu que no porta a cap lloc i en el que també he trobat gent que, en compte de tirar-te una mà per a portar-te cap a la vora, encara t’espenta més endins. Però m’alce cada dia amb ganes de...

LEER MÁS...

LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA

Fa ja molts anys, acabant de deixar enrere l’adolescència, em vaig posar a treballar en una fàbrica del metall. Allí hi havia gent treballant des de feia molts anys, fins i tot, alguns des d’abans d’entrar en l’adolescència. Així tots tenien les seues rutines i hàbits de treball forjats al llarg dels anys. La majoria d’ells vivien cremats ja per l’esforç físic, amb l’esquena dolorida i pel tracte rebut i la...

LEER MÁS...