VERGONYÓS

Ara entenc perquè algunes persones tracten d'evadir imposts. Potser si jo tinguera diners, faria el mateix.
Fa temps vaig poder contemplar amb gran paor els sous dels regidors d'una petita població com puga ser la nostra. A mi em va afrontar veure una llista amb noms i els sous mensuals i anuals, als que possiblement encara calia afegir l'extra de cada ple municipal, dietes, etc. Fent una mitja de tots aquests sous, amb el que cobra un sol regidor al mes, podrien viure entre tres i quatre famílies. Ara entenc la crisi d'alguns ajuntaments.
Certament és per a plantejar-se entrar en política i gaudir d'eixos sous i “dinarots”, i més en temps de vaques flaques com aquests. Perquè per exemple, en un mes, l’alcalde cobra el que jo en mig any. Òbviament és un lloc de molta responsabilitat que possiblement jo o molta altra gent no podríem assumir, però segur que alguna regidoria podríem dur i també tindríem molt bon sou, a més d’una jornada laboral possiblement interessant.
Al poc de temps, vaig rebre dos correus d'eixos que circulen per la gran xarxa de la informació, on amb poques bones paraules, en un d’ells es posava a caldo a la gent que té la responsabilitat de conduir una nació i que en realitat es dediquen a omplir-se les butxaques i fer un teatre per a desviar l’atenció de les seues activitats i les de gent com ells, que estant en l’oposició, fan el mateix.
Però el més interessant era l'altre correu on anotava el que deuria entendre’s per vocació del polític: actuar al servei del poble, aportant a la societat el millor de sí mateix. A més, feia un càlcul sumant els sous dels polítics més destacats i eixien unes quantitats bàrbares. Proposava fixar un sou ètic per a tota la classe política, encara molt per damunt del que cobren molts espanyols, amb la diferencia del qual respecte als actuals, es podria veure un gran estalvi amb el que sanejar molt l'economia del país o crear més llocs de treball, i més encara si es retallaren dietes, i altres despeses o s'aplicara també a cada municipi.
Com açò resulta una proposta que ronda la ficció, llavors, per que altres es dediquen a la bona vida a costa dels contribuents, potser cal dir paraules desbaratades com que cadascú mire per la seua butxaca i declare el que la seua generositat pels demes considere. Així, quan sobrevinga l'anarquia perquè la crisi vaja a pitjor i minven les arques de l’estat, possiblement es plantegen seguir pel bon camí: el de l’honradesa, la justícia, la solidaritat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada