ÉS MÉS CÒMODE

"Les persones tendixen més a l'estabilitat que al canvi", va dir a la seua classe aquell conegut psicoterapeuta al que vaig tindre l'oportunitat de conèixer. És a dir, som peresosos, ens acomodem, no ens agrada canviar, i menys l'esforç que suposa haver d'adaptar-nos.
Durant milions d'anys d'evolució en la terra, les diferents espècies han hagut d'adaptar-se a un món ple de canvis. Aquesta capacitat d'adaptació, és la que els hi ha permet sobreviure. Així, les espècies que no han sabut adaptar-se, han quedat extingides. Però ara arribem al nostre temps, amb l'espècie humana, i potser una cosa és haver evolucionat físicament, però altra ben diferent la capacitat d'adaptació de la nostra ment, que malgrat que és la més plàstica i evolucionada de totes les espècies del planeta, sembla resultar summament peresosa davant els canvis, potser baix la fatiga d'un cos que ha anat evolucionant fins arribar al que som, deixant-nos aquesta empremta en els nostres gens.
Així, ens resulta més còmode donar-li el nostre vot a un partit polític que involucrar-se en la millora de la nostra societat; és més còmode agafar el cotxe, l'ascensor o les escales mecàniques que haver de caminar; és més còmode comprar una planta crescuda que guardar la llavor i plantar-la; és més còmode comprar el menjar preparat que cuinar; és igualment més còmode veure les notícies o sentir la ràdio que llegir un periòdic, o veure una pel·lícula que llegir el llibre; també és més còmode posar al xiquet davant el televisor que dedicar-li temps, o comprar-li qualsevol cosa abans que donar-li afecte; igualment és més còmode agafar un traductor electrònic que aprendre un idioma, o guardar un número en el telèfon abans que memoritzar-lo en la nostra ment; és més còmode queixar-se dels polítics i la crisi en les xarxes socials que implicar-se en les accions per millorar el nostre entorn; és més còmode donar almoina que participar com a voluntari en una ONG; és més còmode parlar que escoltar, sentir que comprendre; és més còmode prendre alguna píndola per aprimar-se, que passar hores fent esport en un gimnàs; és més còmode tirar un embolcall allà on ens ve que buscar una paperera; fins i tot és més còmode conviure amb una parella entre la que ja no hi ha afecte que fer una nova vida amb altra parella...
I així, una cosa rere altra, anem confirmant el que va dir el psicoterapeuta: que no ens agrada canviar. Ara tenim formades les nostres creences, la nostra vida, els nostres costums i potser una situació com la que viu el món actualment ens diu que hem de canviar, que hem d'aprendre a adaptar-nos a la nova situació. ¿Serem capaços de canviar o una vegada més ens deixarem arrossegar per la peresa, o esperarem que siguen els altres els que promoguen el canvi?.


Daniel Balaguer

http://www.danielbalaguer.es

https://sites.google.com/site/danielbalaguer

LEER MÁS...

ON ESTÀ FET EL MÓN?

Tal vegada ens puga resultar curiós mirar en l'etiqueta de qualsevol peça de vestir, o en l'interior d'un component electrònic, o el que siga que se'ns ocórrega. Pareix que tot està fet en eixe vast i conegut país oriental. Es diu que allí es treballa per un plat d'arròs, i sovint, inclús amb l'explotació infantil, sense que als consumidors finals d'eixe producte els afecte la consciència. També diuen que com en aquell país la mà d'obra és tan barata, per això totes les anomenades grans empreses fabriquen allí. Potser cabrà preguntar-nos: Com pot ser tan barata la mà d'obra i al seu torn produir tant?. Alguns diran que el nivell de vida allí és més baix que al nostre país, tan baix, que inclús resulta més barat pagar els elevats costos de transport des d'aquell país a la resta del món. Altres tal vegada diran que és qüestió de mentalitat. Pareix que allí la gent naix per a treballar.

La qüestió és que un país en què els drets humans pareixen quedar tan lluny com el destí de les mercaderies que exporta, fabrica el món sencer i a més va creixent, o com l'anomenen altres: és un país emergent. Ara tot el món viu davall la pressió dels mercats i la guerra dels preus. Així, les empreses locals no poden competir amb el preu del que es produïx allà en el llunyà orient. Però un altra dada curiosa és que hi ha empreses que produïxen allà i ho venen al preu que costa fer-ho ací, obtenint per tant un major marge de benefici. Per a mi este no és més que un significativa dada de l'abast de la cobdícia humana, però tal vegada, el pitjor de tot és que ja no és la producció, els diners o el president d'un poderós país el que governa el món, sinó que realment estem governats per la cobdícia humana, que aliada amb els diners, és capaç de crear espolis, abusos o crisis mundials perquè abaixe el nivell de vida de la major part dels habitants del planeta i concentrar tota la riquesa en només unes poques mans.

Ara, en estos temps, tots els presidents són titelles en mans dels que controlen l'economia mundial, i la resta de ciutadans, pareix que únicament som els peons, totalment sacrificables per a protegir els interessos de la resta de les fitxes del tauler. I mentrestant, tots eixos peons treballen, o simplement viuen i seguixen avant somiant arribar al costat oposat del tauler i convertir-se en un alfil, una torre, un cavall o inclús una reina, perquè inclús han sigut ensinistrats per a viure de l'esperança. I altres es queixen en les xarxes socials, caricaturitzen la crisi o a les seus titelles, mentrestant, cada vegada són més persones les que s'acosten al llindar de la pobresa; les que perden sa casa, el seu treball; les que han de recórrer a la caritat dels altres; les que no poden pagar-se la seua pròpia salut…

Tu estaries disposat a treballar només per un plat d'arròs?. No t'has plantejat un món diferent, un poc millor?

-->

--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer

LEER MÁS...

LLETRA MENUDA

És sabut que hi ha persones amb dificultats per a llegir, especialment si es tracta de gent major o persones amb algun tipus de problema en la vista. Però no sols afecta aquestes persones, sinó a tothom. Fins i tot, a mi per exemple, que tinc bastant bona vista, em cansa o em costa llegir tot allò que està escrit amb lletra de mida inferior a 6 punts. Curiosament, podem trobar-nos que els documents importants, com puguen ser contractes bancaris, condicions d’una targeta de crèdit, un contracte de línia de telèfon o d’Internet o les clàusules addicionals d’un segur... venen escrits en lletra especialment menuda i fins i tot, de vegades amb manca de color, és a dir, amb poca nitidesa.

Si són realment important les condicions d’aquests documents, per què estan escrits de manera que resulta difícil la seua lectura?. Que no diguen que és per estalviar tinta ni paper!. Per a mi no hi ha altra explicació que dir que “hi ha gat tancat”, perquè a banda del minúscul tamany de la lletra o la seua manca de color, també el seu vocabulari és especialment difícil d’entendre per a qualsevol, cosa que una vegada més reforça que hi pot haver cert engany. Però per si encara fora poc, tampoc et deixen temps per a llegir-ho detingudament, ni es molesten en explicar-te el que vas a signar, per si hi ha alguna cosa que no entens.

Malgrat açò, potser no cal parlar de males intencions, sinó que aquest possible engany, no sol ser altre que van a donar-te el menys possible traient-te el més possible. Per exemple, en el cas d’un segur, que en aparença pagues com a bo i amb moltes cobertures, en eixa lletra menuda posarà que precisament això que se t’ha trencat, no està inclòs en les cobertures generals. Recollons, si el tio que em va fer el segur deia que ho cobria tot!. Açò de pagar si no respectava la permanència no m’ho van explicar quan vaig signar el contracte!...

En fi. Potser vivim en un món amb molt poca transparència i claredat, en el que sembla que els consumidors nadem innocents entre les aigües d’un mar ple de taurons, i potser més ara, en aquests temps de crisi, en el que les companyies de la llum, del gas, del telèfon, d’Internet o d’assegurançes, van de cacera de clients. Per sort, potser algú cansat dels abusos o enganys, va crear les oficines d’atenció als consumidors.

-->

--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer

LEER MÁS...

UN PORRET?

Fumar marihuana pareix que està de moda, com al seu dia ho va ser obrir un bar en un cantó, o després muntar una immobiliària, o després crear una fruiteria, o fins i tot ara tindre també un mòbil amb Internet. Passejant pel carrer, qualsevol pot inhalar estos efluvis, fruit de les emanacions d'un vianant fumador que camina davant de nosaltres amb la major indiferència, sense preocupar-se que hi haja xiquets darrere. El curiós, és que en esta moda no hi ha diferència generacional, ni es hi ha diferència generacional requerix maduresa ni intel·ligència; així, fumen majors i jóvens, potser sense la major consciència de problema, perquè pensen que és una cosa natural, que inclús ells mateixos es cultiven a casa.

Però que siga natural no vol dir que siga innocu. De fet, en la naturalesa hi ha bolets, herbes, baies o altres elements que directament resulten mortals en el seu estat natural. Encara que en este cas potser no es tracte d'una planta mortal, un porro equival de cara a una afecció pulmonar, a fumar 6 o 7 cigarrets de tabac, a més de l'alteració del funcionament del cervell, una cosa sens dubte res sa, natural o ecològica.

També hi ha els que defenen la seua legalització considerant que ocasionaria menys consums i problemes que la seua prohibició, però l'alcohol i el tabac són legals, es consumixen més que els porros i tots coneixem les morts per accidents de trànsit que produïx l'alcohol o per les malalties respiratòries que produïx el tabac, que igual que succeïx amb els porros, també afecten els anomenats “fumadors passius”, és a dir, als que estan respirant al costat d'un altre que està fumant.

Igualment, en la seua defensa, hi ha els que s'acullen als efectes terapèutics que es diuen d'esta particular planta, per la qual cosa creuen que tampoc ha de ser tan roïna. Però estos efectes s'utilitzen de forma controlada en alguns casos de càncers terminals, valorant que aporten més beneficis que riscos. Entre ells, a llarg termini provoca pèrdua de memòria, reduïx el rendiment, altera les capacitats cognitives... Augmenta el risc de patir psicosi, esquizofrènia o depressió...

Però bo, després de tot, els que fumen estaran segurs que és una cosa que controlen, que no necessiten, que poden deixar quan vullguen, que no suposa una addicció, potser sense ser capaços d’estar un mes sense fumar-la. En realitat, tampoc es paren a pensar que el cervell dirigix totes les funcions de la resta dels òrgans del cos; així, és la base de la intel·ligència humana, memòria, desitjos, sentiments i emocions. L'espècie humana va nàixer per a usar el seu cervell. Els porros juguen amb ell i el destruïxen a poc a poc. Quan més prompte es comença a fumar, pitjors són les seues conseqüències.

-->

--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer

LEER MÁS...

UN PAÍS DE XORIÇOS

Es deia abans que al nostre país es lligaven els gossos amb llonganisses, com una frase feta per a indicar ostentació de riquesa i malbaratament, tot, perquè segons la història, un empresari xoricer no va trobar res que lligar el seu gos i amb les presses, va agafar unes llonganisses i en això que va passar algú, va dir: “mira si són rics que lliguen als gossos amb llonganissa”.

Com no, llonganisses a part, en este país també tenen fama els seus pernils i embotits ibèrics, potser el més peculiar dels quals és el xoriço. Així doncs, tenim de dos classes: l'embotit pròpiament dit, i un altre que és molt més pesat de digerir i que és el verdader símbol nacional de la corrupció, que aconseguix una de les millors posicions en este rànquing mundial.

Consideracions gastronòmiques a part, és tal la importància d'este “embotit”, que qualsevol sap fer-lo. Només falta que hi haja cursos oficials de “faça's un xoriço”, perquè en este país, està clar que de treballar i de ser honrat, ningú es fa ric ni viu prolíficament. A més, tenim una particular justícia en què se sanciona durament el delinqüent comú que roba un cotxe o una bossa de mà, i en canvi, una persona que roba o “desvia” cap a la seua butxaca o la d'un parent una descomunal quantitat de diners que no son seus, i la justícia resulta d'allò més lleugera amb ell, si és que arriba a acusar-li d'alguna cosa. D'altra banda, també hi ha persones que han aprés ja una tècnica més depurada i van surfejant entre el desvergonyiment, la bona fe de les persones i els buits legals per a anar vivint a costa dels altres.

A mi, com a molts altres, totes estes situacions ens resulten indignants, però potser només jo siga dels que pensen que cal anar traient, espolsant i greixant les guillotines, que amb un sol cap xoricer que rodara, un altre seria el procedir dels deshonrats. Per sort per a alguns, de moment encara vivim en un país prou civilitzat per a no procedir d'esta manera, però qui sap: si les coses es posen pitjor… Tal vegada arribem a seguir els exemples d'altres revolucions semblants que ja fan història.

-->

--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer

LEER MÁS...

CARTA ALS REIS MAGS

Benvolguts Reis Mags, com tots els anys, arribeu a les nostres terres carregats de regals per a grans i menuts. És tradició escriure-vos una carta amb allò que vos demanem, encara que és clar que ho tindrem si ens ho mereixem, si hem sigut bons durant l’any. Perdoneu-me si sense pretendre cap recriminació, ara vos dic que de vegades sembla que sou molt indulgents amb alguns, perquè al cap i a la fi, els porteu tot el que demanen i més, malgrat que s’hagen portat malament. I així, també hi ha qui demana algunes coses que mai li arriben, fins i tot, havent-se portat molt bé. No és per res, però em sembla una injustícia com tantes altres que hi ha en aquest món i amb les que segurament haureu segut arrossegats sense adonar-vos-en. És normal que la gent deixe de creure en vosaltres i pense que son els pares. Però encara ens podreu tornar la il·lusió.

Llavors, si he sigut bo o no, vosaltres ja ho sabreu; jo no vaig a defensar-me ací. Però per la meua part, coneixent la situació de crisi, que com tots heu d’estar patint, no vos vaig a demanar quasi res material, de manera que  esta és la meua llista:

Així, vos demane una mica més de justícia per a tots, i no per als que tenen el poder o els diners. Demane també que es pague per la corrupció, l’avarícia i la manca d’honestedat i no amb una pujada d’impostos i retallades als innocents. Vull persones més honrades i íntegres en el poder, que no sucumbeixen als interessos propis, sinó que realment treballen pels ciutadans, que al cap i a la fi els han donat el poder. Llavors és igualment necessari una mica d’enteniment per als polítics i una llanterna, perquè sembla que van perduts en un camí ple de foscor. Per descomptat que no cal oblidar-se de la feina: que tothom tinga una ocupació digna, sense cap tipus d’explotació o abús. Voldria també salut i que aquesta no siga un dret exclusiu de les persones amb diners. Igualment és necessari que porteu més amor que mai, perquè la gent l’ha perdut entre la publicitat i les compres. També demane un pack indivisible d’humilitat, igualtat, tolerància i solidaritat per a cadascú, perquè així les persones ens puguem relacionar millor, amb més comprensió i menys conflictes. Voldria que tothom s’alliberara dels pardals que té al cap i puguen albirar allò que és vertader, sense creure que uns són millors que els altres o només ells tenen la raó. I finalment, demane que s'antepose la salut del planeta terra, als interessos d’uns pocs, i al consum desmesurat, contaminant i esgotador de recursos.

Potser m’he deixat alguna cosa, però tampoc vull ser avariciós i pense que amb açò serà suficient.

Diuen que vosaltres sou Mags. Jo fa temps que vaig deixar de creure en la màgia, però per favor, permeteu-me creure de nou i que tothom crega en ella. Moltes gràcies.

-->

--   Daniel Balaguer  http://www.danielbalaguer.es  https://sites.google.com/site/danielbalaguer

LEER MÁS...

SUPERVIVENTS

Hem aconseguit sobreviure al tsunami, al terratrèmol, a la pluja de meteorits, a l'erupció del volcà, a la col·lisió de l'asteroide, a l'onada de radiació còsmica, a l'aniquilació després de la invasió extraterrestre, a la Inquisició, a la guerra mundial, a la bomba atòmica, a la grip A, a la desocupació, als robatoris, als desnonaments, a les ruptures conjugals, a la corrupció dels polítics, a la baixada dels sous, al canvi de govern, a la pujada de la gasolina, de l'IVA i de la llum, i per descomptat, a les profecies que des de fa segles anuncien el fi del món.

Pareix que el món no s'ha acabat, segons vaticinaven els seguidors del calendari precolombí. Una llàstima!. El món seguix i cal carregar amb ell. I si esperem que arribe al seu fi, perquè no ens agrada el que hi ha, és el moment de començar a canviar-ho. Això, sens dubte, és cosa de tots.

Altres afirmen que no obstant això, el fi del món no és tal sinó un canvi de cicle, en el que a colp de crisi, han de canviar les maneres de relacionar-nos entre les persones i les nostres escales de valors. Ara bé, si efectivament anem camí d'un canvi, jo només veig dos opcions de canvi possibles: Un món dominat per l'economia dels mercats i les grans empreses multinacionals, en el que només hi haja gent molt rica i una altra molt pobra; o al contrari, un món en què les persones busquen el bé comú i des de la igualtat, s'ajuden les unes a les altres.

Quina classe de món vols?. Si tries la primera opció, Creus que formaràs part de la classe rica i dominant?. Per la meua part, crec que la segona opció és la més viable, pacífica i sostenible. Et vols sumar al canvi o preferixes continuar esperant amb resignació el pròxim fi del món?.

LEER MÁS...