El matrimoni de la democràcia i el capitalisme, que potser va estar a punt de seduir els països islàmics com no va saber fer el catolicisme, baix l’aparent defensa de drets i llibertats, fent-nos creure que el vot és la millor ferramenta en la protecció dels interessos dels seus ciutadans, ara és ja un vell model que esta en crisi, perquè tampoc s’ha pogut alliberar de la prostitució i la corrupció humana.
Així, com els fills d'aquest matrimoni, ens han ensenyat a consumir en un món d'usar i tirar; en el que tot caduca perquè sempre cal vendre nous productes; en el que no podem acabar de seguir modes que van i venen; en el que vestim roba de temporada, que esta vella o desfasada a l'any vinent; en el que els ordinadors, mòbils o sistemes operatius, en molt poc de temps queden desfasats; en el que resulta més barat comprar una impresora nova que canviar el cartutx de tinta esgotat o comprar una rentadora nova abans que canviar-li qualsevol peça danyada; en el que podem fer servir plats, gots i coberts de plàstic per la "comoditat" de no haver de rentar-los; en el que també hi ha bosses, xeringues o embocadures d'alcoholímetre d'usar i tirar; en el que tot necessita energia per funcionar; en el que es prefereix destruir els excedents de producció, abans que donar-los a gent amb pocs recursos; en el que fins i tot els famosos o els polítics tampoc duren massa; en el que també el treball i els empleats o el matrimoni igualment són d'usar i tirar... Així, tot té una duració limitada o data de caducitat i nosaltres ho veiem com una cosa completament normal.
Aquest model consumista, insaciable, esgotador de recursos, que busca vendre més i més cada vegada, concentrant la riquesa en només unes poques mans, per molt que alguns vullguen mantenir-lo i salvar-lo, sembla no ser útil ja. És necessari fer prevaldre l'ésser humà, l'honradesa i la protecció del medi natural i els seus recursos per damunt de l'especulació i el negoci enriquidor que ha estat enlluernant-nos a tots perquè ens ha facilitat la capacitat adquisitiva. Així, sembla que aquest benestar nostre, de la clase treballadora, qui tinga feina, també arriba al seu fi.
Vam començar tornat a utilitzar els sarnatxos, i conforme estan les farmacèutiques, ens veig reutilitzant preservatius o xeringues, entre altres coses; o potser també hi començarà a haver més malalts mentals solts, sense medicar perquè no es podran pagar els medicaments o perquè tampoc hi haurà centres per al seu tractament; com també drogodependents, perquè són un gasto sanitari poc eficient o potser menys prioritari i si cal reduir el gasto sanitari...; igualment es podran reduir les estances en presons, en hospitals; i potser també haurem de deixar aparcat el cotxe i anar més a peu, o sacrificar els esmorzars en el bar o els sopars i les copes del cap de setmana fora de casa...
Ens podrem acostumar a viure de manera més humil?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada