Fa uns mesos he segut pare i em sorprèn veure la gran quantitat de xiquets que també acaben de vindre al món, i més ara, en aquests temps tan difícils de crisi, incertesa i desocupació. Com és possible?. Potser no tenim altra cosa millor que fer?. Podrem garantir-los un bon futur?.
Diuen que els xiquets sempre són una gran alegria i potser és aquest el motiu pel que la gent ara més que mai, necessita tindre xiquets, per experimentar alegria quan tot està tan malament. Jo també arribe a casa preocupat per la feina i veure el somriure de la nostra xiqueta, és la major satisfacció que he experimentat des que vaig conèixer la meua dona. Em dona forces per seguir endavant i fer el que siga necessari per garantir la seua supervivència. Tinc ganes cada dia d’arribar prompte a casa i estar al seu costat, veient com creix dia a dia, feliç i indiferent a les preocupacions de la nostra societat.
Si ho pensem una mica, l’esser humà ha viscut guerres, epidèmies, fam i desastres naturals de tot tipus i així i tot, ha continuat portant fills al món, adaptant-se, sobrevivint com ha pogut. Resulta sorprenent aquesta mostra de valentia i d’adaptació, malgrat que alguns també ho podrien qualificar d’irresponsabilitat, però potser si per aquests fora, si ens deixarem vèncer per la por o la incertesa, igual ja ens havíem extingit com espècie.
Qui sap si aquests anys de benestar i pau que hem viscut, també ens han fet acomodar-nos, ens han sembrat por front la inestabilitat i ens han fet oblidar la valentia amb la que els nostres avantpassats ens van portar al món en temps encara més difícils dels que estem vivint. Així, el canvi i l’adaptació, són elements indispensables per a no estancar-nos i permetre’ns l’evolució, perquè ho admetem o no, pot resultar trist que l’esser humà ha crescut, ha evolucionat més a base de conflictes, obstacles i problemes, desenvolupant idees i tecnologies majors que les que ha viscut en temps de prosperitat, pau i tranquil·litat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada