No sé massa bé si qualificar el resultat de les eleccions com un èxit o com un fracàs, si bé pense que el descontent d'uns no pot produir mai l'èxit d'altres, malgrat que potser en l'anterior govern, si la memòria o la meua ignorància no em porta a errar, també va succeir una cosa semblant a causa d'un atemptat terrorista. Llavors, si tot és cosa de les circumstàncies i no dels mèrits propis, açò si que és una cosa que em dona vertadera por.
Ara, potser molts han triat aquest nou govern pensant que és necessari un canvi que sense dubte creuen que va a millorar el nostre país rescatant-nos a tots de la crisi. En qualsevol cas, malgrat que cal esperar alguna millora, pense que això encara portarà molt de temps, però de la mateixa manera, també cal donar-los una oportunitat a eixos nous càrrecs del govern, a banda de tenir-los simpaties o afinitats o no, per tal que treballen sempre per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Són ells els que han desitjat ocupar aquests càrrecs, i els ciutadans el que els han obert les portes. Així, cal posar-se mans a l'obra amb tota diligència, sense alçar més cortines de fum tirant-li la culpa a uns o a altres.
Si per contra, el nou govern busca omplir-se les butxaques com han fet els predecessors i omplir també les dels familiars, amics i coneguts, (malgrat que vist el forat que han deixat els d'abans, no sé què esperen traure, però que segur que encara trauran alguna cosa per a no anar-se'n amb les butxaques buides) en aquest cas, sempre estarem a temps d'alçar-nos en una nova revolta o guerra civil que provoque que els dirigents escolten sincerament el que potser fins ara només han segut xicotetes manifestacions, perquè al cap i a la fi, segons diuen els seguidors d'un calendari precolombí, l'any que ve s'acaba el món. I si tots hem d'estrènyer-nos el cinturó, és lògic començar pels que més mengen de les arques públiques i no que acaben pagant-ho sempre els ciutadans i treballadors que els mantenen.
Deixant de parlar de ciència ficció, siga el que siga, pel que veig o escolte de la gent que parla pel carrer, en la feina o entre amics, només espere que ara no arribe una època com l'edat mitjana, d'obscurantisme o inquisició i repressió, amb reducció o retrocés en els drets socials i especulació que acabe enriquint més a una minoria i fent que l'anomenada classe mitjana perda bona part del seu poder adquisitiu o benestar, si bé també crec que ha estat vivint en una fantasia molt per damunt de la seua realitat, creient-se en una classe social superior, però que al cap i a la fi, és només un producte del model consumista en el que tot ho valorem segons el que es té o el que val econòmicament.
Arriba ja el moment de dir que posem més temps, interès, ganes i diners en futbol que en política, malgrat que la política també li coste lo seu al país, però d'aquests números també sembla que no som tan coneixedors, i això que en aquest camp, tot és o deuria ser completament públic. Segur que d'haver sigut així, no s'haurien produït tan estranys i grans forats en les arques públiques.
LEER MÁS...
Ara, potser molts han triat aquest nou govern pensant que és necessari un canvi que sense dubte creuen que va a millorar el nostre país rescatant-nos a tots de la crisi. En qualsevol cas, malgrat que cal esperar alguna millora, pense que això encara portarà molt de temps, però de la mateixa manera, també cal donar-los una oportunitat a eixos nous càrrecs del govern, a banda de tenir-los simpaties o afinitats o no, per tal que treballen sempre per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Són ells els que han desitjat ocupar aquests càrrecs, i els ciutadans el que els han obert les portes. Així, cal posar-se mans a l'obra amb tota diligència, sense alçar més cortines de fum tirant-li la culpa a uns o a altres.
Si per contra, el nou govern busca omplir-se les butxaques com han fet els predecessors i omplir també les dels familiars, amics i coneguts, (malgrat que vist el forat que han deixat els d'abans, no sé què esperen traure, però que segur que encara trauran alguna cosa per a no anar-se'n amb les butxaques buides) en aquest cas, sempre estarem a temps d'alçar-nos en una nova revolta o guerra civil que provoque que els dirigents escolten sincerament el que potser fins ara només han segut xicotetes manifestacions, perquè al cap i a la fi, segons diuen els seguidors d'un calendari precolombí, l'any que ve s'acaba el món. I si tots hem d'estrènyer-nos el cinturó, és lògic començar pels que més mengen de les arques públiques i no que acaben pagant-ho sempre els ciutadans i treballadors que els mantenen.
Deixant de parlar de ciència ficció, siga el que siga, pel que veig o escolte de la gent que parla pel carrer, en la feina o entre amics, només espere que ara no arribe una època com l'edat mitjana, d'obscurantisme o inquisició i repressió, amb reducció o retrocés en els drets socials i especulació que acabe enriquint més a una minoria i fent que l'anomenada classe mitjana perda bona part del seu poder adquisitiu o benestar, si bé també crec que ha estat vivint en una fantasia molt per damunt de la seua realitat, creient-se en una classe social superior, però que al cap i a la fi, és només un producte del model consumista en el que tot ho valorem segons el que es té o el que val econòmicament.
Arriba ja el moment de dir que posem més temps, interès, ganes i diners en futbol que en política, malgrat que la política també li coste lo seu al país, però d'aquests números també sembla que no som tan coneixedors, i això que en aquest camp, tot és o deuria ser completament públic. Segur que d'haver sigut així, no s'haurien produït tan estranys i grans forats en les arques públiques.
