SUÏCIDI

Fa poc em van dir que un jove més s’havia llevat la vida en la nostra ciutat, i malgrat que no és la primera vegada que açò succeeix, sembla que són els ponts, que tant abunden i que també ens caracteritzen, l’opció preferida per acabar amb el fàstic que de vegades ens envolta en aquest món. Quan es tracta d’una persona jove, ens pot cridar més l’atenció, donat que ells estan oberts a més possibilitats al tindre tota una vida per davant i comptar també amb més recursos que potser abans no hi havia, però sembla que açò no sempre és suficient. També resulta curiós que tampoc es parle massa del tema i potser són fets que sempre queden en l’ombra, així com de la mateixa manera la possibilitat de buscar una solució.

Potser cal preguntar-se perquè una persona pot arribar a eixe extrem. La resposta pot trobar-se en el fet que la desbordaren problemes com un fracàs amorós o en els estudis, sentiment de soledat, dolor, fàstic, desesperació, incomprensió...

Em costa de creure que ningú se n’haja donat compte abans que una persona tenia uns problemes que arribaven a ofegar-lo tant, fins al punt de desitjar llevar-se la vida, i que pogueren haver tractat de donar-li el suport que necessitava. És clar, que en situacions així, pense que manca molt una bona comunicació en tots els entorns. Ara he de confessar que en alguna ocasió de la meua vida, també han passat pel meu cap idees de llevar-me del mig, sentint-me completament soles, buit, decebut, però puc dir que sempre es pot superar; que a pesar que la vida sovint és molt dura, sempre hi ha alguna cosa que val la pena i el món està ple de noves possibilitats, inclús situacions molt millors que els majors dels nostres problemes i per les que mereix la pena viure fins la data de caducitat del nostre cos.

És necessari dir que cal no deixar-se arrossegar pel fàstic ni la desesperació, que potser un dia creguem haver arribat al fons de la situació més obscura, però tard o prompte eixirà la llum i aquesta brillarà amb gran intensitat. Potser cal afegir que davant un obstacle que percebem ens desborda, el millor és no tancar-se, mantenir la calma i buscar suport en qualsevol amic, familiar o professional que ens recolze fins que passe la tempesta.