Aquest no és un article que parla d’un projecte de reintroducció d’espècies desaparegudes de les nostres comarques; ni el relat d’un voltor que sobrevolava la plaça o un altre que estava desorientat i amb les ales obertes enmig d’una transitada avinguda; o tampoc el del rapinyaire que va agafar amb les seues urpes el gosset que passejava tranquil·lament una dona. Com quasi sempre, vull retratar amb les paraules aquelles parts més fosques de la naturalesa humana, que tots portem dins.
Així, diuen dels rapinyaires que són unes aus que s’alimenten dels cossos morts, o bé d’altres aus que maten a les seues pròpies preses, però també es diu que un voltor és una persona capaç de fer aquestes coses sobre altra persona, és clar que amb un sentit més o menys figurat. Són depredadors que aprofiten les desgracies o debilitats dels altres per a alçar-se per damunt.
És curiós que hi existisca gent així, però en tots els grups humans, sembla ser necessari que hi haja una ovella negra: Algú que sempre faça mal les coses o fora de la norma o que tinga la culpa de tot. Llavors, tots es ceben parlant malament d’eixa altra persona quan no està davant. I si ha segut algú molt conegut o important, encara dona més que xarrar. Curiosament, si eixa persona estava en la cima, al seu voltant tot eren afalacs (llepades de cul). Si eixa persona se n’ha vingut a baix, els mateixos que xuclaven les seues posaderes, ara l’apedregen. És un fet que sembla que passa des de l’antiguitat.
Amics, parella, empresaris, alcaldes, polítics, companys de feina... ningú escapa. Tots acabem fent alguna cosa malament o que no sempre agrada a tothom. I això sembla que provoca les més variades converses a les nostres esquenes. Fins i tot, també sembla que de vegades pensem, que per a quedar bé amb uns, és necessari parlar malament d'altres. Potser també creem que mentre es desvia l’atenció cap al pitjor dels altres, sembla que nosaltres quedem excusats o en un segon plànol. Sense dubte, és un comportament immadur. Amb la de coses que hi ha per fer, i nosaltres perdent el temps en murmuracions!.
Segur que fent xicotets canvis individuals, com evitant aquest tipus de murmuracions, arribarem a ser millor persones i també aconseguirem així una millora en el nostre entorn i a la llarga, una millora social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada