Vivim en un món dominat per l'economia, on els diners són l'únic valor i meta possible: tot té un preu, es mesura per ells i es desitja o aspira a tindre'ls, sense marcar cap límit. La riquesa econòmica pareix imparable i mai es guanya suficients diners. Així el diners són la nostra torre de Babel amb què aspirem aconseguir l'imaginari límit del cel, límit que al seu torn sempre ens resulta inabastable...
